Imaginin dos rellotges molt precisos i al principi sincronitzats, un arran de terra i un altre en un satèl·lit en òrbita. Passada una estona s'adonaran que el primer va més a poc a poc perquè la força de la gravetat és aquí més gran: el temps es «deforma» en presència d'una gran concentració de massa. Aquesta és una de les regles que descriu la Teoria General de la Relativitat de l'alemany Albert Einstein, que va canviar, al costat de la Teoria de la Relativitat Especial, els principis de la física establerta fins al moment. El 25 de novembre de 1915, Einstein presentava a l'Acadèmia Prusiana de les Ciències, a?Berlín, l'article que contenia les equacions de la seva teoria.

La Teoria de la Relativitat d'Einstein es divideix en dos: en l'especial (1905), que descriu com es percep l'espai i el temps en funció d'un subjecte observador no accelerat, i la general (1915), que inclou la gravetat i la uneix «íntimament» a l'espai i temps. Amb tan sols 26 anys i quan treballava a l'oficina de patents de Berna (Suïssa), ?Einstein, que en aquest moment dedicava les estones lliures a la ciència, va publicar diversos articles fonamentals per a la física amb què va començar a armar la seva Teoria de la Relativitat Especial.

En aquesta, entre altres coses, descriu l'equació (E = mc2) més famosa de la història -plasmada fins i tot en samarretes-, segons la qual la massa és l'energia del cos en repòs (base de la bomba atòmica) i la velocitat a la qual va un objecte augmenta la seva energia.

Però l'autènticament revolucionari va ser quan Einstein va entendre com a llei fonamental, base de la seva Teoria de la Relativitat Especial, que la velocitat de la llum és constant (gairebé 300.000 quilòmetres per segon) es mesuri on es mesuri -per observadors no accelerats- i no hi ha res en tot l'Univers que la pugui superar. Tenint en compte aquesta premissa, al temps i a l'espai els passen coses diferents quan ens acostem a la velocitat de la llum: l'espai es contrau i el temps passa més a poc a poc; amb major velocitat es produeix una espècie de compressió del temps.

Si un astronauta fes un viatge per l'espai a una velocitat propera a la de la llum, en tornar a la Terra descobriria que el seu rellotge -biològic- no coincideix amb el dels seus familiars que l'esperen: el temps transcorregut per a aquest seria menor (envelliment més lent). Amb Einstein, temps i espai deixen de ser absoluts (Newton) i passen a dependre de l'observador.

Però Einstein va continuar. Uns anys més tard va estendre els conceptes de la seva primera teoria per explicar la gravetat. En la teoria general, el físic va plantejar que la gravetat viatja exactament a la velocitat de la llum. A més, va establir que la gravetat està íntimament unida a l'espai i temps (unificats en el teixit espai-temps).

D'aquesta manera, el Sol corba l'espai-temps i atrau els planetes que giren al seu voltant (com en un matalàs amb dues persones en què la més corpulenta el deforma i atrau l'altra). I el temps també es corba en presència de massa (gravetat): el rellotge del terra va més lent que el rellotge a gran altura.