El director de la comèdia Ocho apellidos catalanes, Emilio Martínez-Lázaro, va considerar que «no és el millor moment per estrenar aquesta pel·lícula», ja que arriba en un intens context polític a Catalunya amb el debat sobre el procés. «Hem tingut mala sort», va assenyalar el director, qui va manifestar que «en la mesura que hi ha més crispació, hi ha menys recepció per les coses d'humor». De fet, es preguntava: «Qui hauria pensat que la presidenta del Parlament trauria aquell manifest? Va agafar tothom en pilotes. Hauríem d'haver-nos allunyat d'aquest moment».
Al film, una basca compromesa amb un sevillà s'enamora d'un català i l'andalús haurà de viatjar a una Catalunya en plena febrada independentista per recuperar el seu amor.
«Què vaig voler explicar? Per què enganyar-nos, en tenir tant èxit la primera part, es va produir per part dels productors la necessitat de fer una altra pel·lícula més sobre el mateix i treure-li suc econòmic, cosa que em sembla molt lícita i molt bé», va dir Martínez-Lázaro en una entrevista.
Admet que en un primer moment hi havia dues idees sobre la taula i els productors van preferir la de Diego San José, que era que els personatges anessin a Catalunya i «jugar amb una altra regió espanyola que tingués conflictes relativament similars amb els que havíem jugat a la primera part. A mi em semblava ximple, perquè ho posàvem massa igual tot. Borja Cobeaga i jo preferíem que es quedessin al País Basc».
Martínez-Lázaro va destacar que presenten una pel·lícula en la qual s'havien de refer unes parelles que estaven trencades i després hi ha el petit o gran conflicte dins de Catalunya. «Tot això ho vam fer amb una comèdia, una sàtira i una farsa, però no arriba tan lluny com Ocho apellidos vascos.
El director va recordar una escena de la primera part amb una manifestació dels abertzales que podia ser polèmica. El guionista Borja Cobeaga va dir que més que una pel·lícula sobre Catalunya és sobre la percepció d'un basc a Catalunya. «Sempre hi ha hagut la idea que bascos i catalans estan agermanats enfront del centralisme de Madrid, però ens feia gràcia que hi hagués rivalitat», ja que per ?exemple fa deu anys ningú era més independentista que els bascos.
Per la seva part, Berto Romero va explicar que interpreta «un modern una mica repugnant perquè és el típic tio que ho té tot i fa una mica de ràbia, però li han donat una mica de cor». No obstant això, Romero va assenyalar que al final li agafes una mica d'estima perquè és com un nen petit.
