La pluja no cessa durant una hora i cau, feixuga, sobre Carles Pedragosa -al piano- i Jordi Oriol, que ha escrit i interpreta L'Empestat. Escrita en vers, l'autor reconeix que és una "perversió" de la darrera obra de Shakespeare, La Tempesta, barrejada amb elements de La pesta, d'Albert Camus.

Per fer més forts els elements de la malaltia i la tempesta, el director, Xavier Albertí, situa els dos protagonistes literalment sota la pluja. "Aquest element que pot ser una mica agressiu físicament per a l'espectador ens ajuda a explicar la idea de malaltia expansiva", reconeix. L'obra s'estrena a Temporada Alta, on el 2007 el tàndem Albertí-Oriol ja van estrenar una revisió d'Hamlet.

La Tempesta va ser l'última obra escrita per William Shakespeare i un dels seus textos més metafísics. Hi ha diverses interpretacions sobre el missatge del text però, per al director del muntatge, Xavier Albertí, en aquest moment de la vida l'autor reflexiona sobre la capacitat que té el llenguatge en el procés de creació de pensament i com, alhora, la paraula ens fa presoners.

Això és el que passa als dos protagonistes del muntatge, Caliban i Ariel. Ambdós són presoners de Pròsper, que els té tancats en una illa fins que, juntament amb tot el seu seguici, decideixen marxar i "alliberar-los" deixant-los sols enmig del mar. Abans de marxar, Pròsper els concedeix el do de la paraula i, per tant, la capacitat de maleir.

El treball d'Oriol es basa a transformar el text de l'autor britànic per fer la seva particular visió. De fet, l'autor parla expressament de "perversió".

"És massa agosarat pensar que es pot versionar Shakespeare", apunta Oriol, perquè considera que "destrossa" el text per remarcar aquells elements que li interessen.

Oriol ha reescrit l'obra -també mantenint l'estructura del vers- i l'ha deixat a mans de Xavier Albertí perquè el dirigeixi.

L'autor juga amb el llenguatge, amb la musicalitat del text i, en la posada en escena, la música és un element indeslligable.

Per acompanyar els versos, Oriol ha pensat novament en Carles Pedragosa que interpreta fragments de la Simfonia número 17 de Beethoven.

"Hi ha escrits que diuen que la va composar després de llegir La Tempesta de Shakespeare, per això vam considerar que era adient", explica.

No deixa indiferent

La posada en escena del muntatge no deixarà indiferent l'espectador. Durant una hora, Carles Pedragosa toca el piano i, juntament amb Jordi Oriol, reciten i emeten sons buscant les diferents capacitats acústiques de la veu.

"Hi ha una clara consciència de joc amb la paraula com a element acústic, que té teatralitat pròpia des de la locució", explica el director de l'obra.

Tot ho fan sota la pluja, que cau incessant sobre tots dos. De fet, la caixa del piano s'ha convertit en una espècie de banyera on Jordi Oriol entra i en surt sense parar de recitar els versos del seu particular Shakespeare.

"La pluja dóna una mena de patetisme, de força i de joc al muntatge", reconeix el director, Xavier Albertí. El muntatge s'estrenarà dissabte al vespre a la Sala la Planeta de Girona, a les 21 hores, en el marc del Festival Temporada Alta.