Les imatges sobre la guerra que diàriament escup el televisor com si fos un reverenciat conferenciant convidat al mejador de casa, són analitzades per l'artista Monika Anselment a una exposició que té el títol en forma de pregunta: Fern Sehen. Com podem imaginar-nos un lloc sense ser-hi? La mostra va quedar inaugurada ahir conjuntament al Museu de l'Empordà de Figueres i al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.

Fern Sehen, que en alemany és la denominació que rep l'acció de mirar la televisió i que literament significa "mirar de lluny", esdevé el mot clau per presentar una reelaboració visual de les imatges de catàstrofes humanitàries que atapeeixen les nostres pantalles a diari.

Monika Anselment interroga amb el seu treball fotogràfic sobre com arriben i influeixen aquestes imatges en la manera del telespectador d'entendre el món. Alhora, l'artista recopila històries orals, acudits, cartells, vídeos i fotografies que ofereixen un relat alternatiu al que quotidianament es consumeix pels mitjans de comunicació.

Entre les diverses obres exposades al Museu de l'Empordà hi ha TV WARS (2000-2006), que permet analitzar les imatges transferides per les agències de comunicació egemòniques.

L'obra TV WARS reuneix imatges de les guerres iniciades a partir de 1991 fins entrada la dècada del 2000. Les imatges mostren explosions i bombardeigs, però hi predominen els colors grocs, taronges, vermells i verds. Són imatges belles i les guerres es presenten com un espectacle audiovisual i tecnològic. L'exemple més clar és la Primera Guerra del Golf Pèrsic. En la mateixa època, però, hi havia conflictes que no es representaven així, ni de cap altra manera. Per exemple, no hi havia imatges de les guerres d'Algèria o Txetxènia. "Es tractava de guerres en les quals els Estats occidentals hi estaven d'alguna o altra manera implicats i el seu interès era que les poblacions respectives no es posicionessin en contra de les intervencions", s'explica en el dossier de l'exposició.

En general, les imatges de la ?Guer?ra del Golf no mostraven morts, ni ferits, ni habitatges destruïts. Són guerres que s'ofereixen "en petit format a l'hora de sopar d'una manera apetitosa i fàcil de digerir".

Entre les diverses obres exposades al Museu Memorial de l'Exili hi ha Sehnsucht [Anhelar] (2004 - 2010). Aquesta peça s'articula a partir de dues projeccions de vídeo: un mostra el mar i l'altre el desert. Les dues, en l'imaginari d'un ciutadà dels països desenvolupats, evoquen oci, aventura, llibertat, calma... Són llocs d'anhel, d'evasió de la vida quotidiana. Per contra, un ciutadà dels països africans o del Pròxim Orient sense futur, habituat als governs corruptes i als conflictes bèl·lics permanents, sotmès a la política econòmica global, veu aquests paratges com un lloc de mort i de sofriment.

Els dos vídeos s'acompanyen de deu fotografies televisives del trajecte que fan les persones que busquen una altra vida, travessant el desert i el mar. Això és el que mostra la televisió quan parla dels refugiats, sense aprofundir en la situació econòmica mantinguda pels països desenvolupats.

El conflicte de Palestina, els dibuixos anomenats Els desastres d'Europa, el posat tranquil d'Obama i altres líders polítics mentre contemplen als mitjans de comunicació l'execució d'Osama Bin Laden, entre altres, també són abordats a l'exposició.