Una nova biografia de Hitler, des d'aquesta setmana a les llibreries alemanyes, revisa el paper que va tenir el dictador en l'ascens del partit nazi al poder i en les decisions preses durant els dotze anys del III Reich, que van portar a la Segona Guerra Mundial i a l'Holocaust.
Hitler. Biografia és el lacònic títol del llibre de més de mil pàgines de l'historiador Peter Longerich, reconegut per les seves recerques sobre l'Holocaust.
Les dues biografies més conegudes del dictador fins al moment eren les de Joachim Fest, publicada el 1973, i la del britànic Ian Kershaw, el primer volum del qual va arribar a les llibreries el 1998. Tots dos parteixen més o menys de la mateixa pregunta -com va ser possible l'ascens d'e Hitler?-, però ofereixen enfocaments diferents per respondre-la.
Ara Longerich aposta per un terme mig entre l'enfocament d'ambdós.
L'argument central contra Kershaw és que, si bé bona part de la població alemanya va seguir Hitler, també va haver-hi una altra part que va estar-hi en contra des del començament i que va intentar, sense èxit, aturar el seu ascens.
De fet, segons recorda Longerich, la societat alemanya a la República de Weimar estava profundament escindida i les diferències entre els diferents grups no van quedar enrere amb l'arribada al poder dels nazis el 1933.
La clau, per a aquest historiador, no està en la capacitat de seducció de Hitler, com tendia a creure Fest, ni en el fet que els alemanys projectessin en ell els seus propis desitjos, com apuntava Kershaw, sinó en el desenvolupament d'una tècnica de la dominació en la qual va emprar tots els recursos d'una dictadura.
