Un documental sobre el «comando Dixan» reflexionarà sobre la islamofòbia

Comença una campanya de micromecenatge per finançar el projecte que s'estrenarà l'octubre del 2016

03.12.2015 | 13:25

La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines impulsa el rodatge d'un documental per recuperar el cas 'comando Dixan' a través dels seus protagonistes. El que es vol és reflexionar sobre la islamofòbia, el racisme i la discriminació des d'una perspectiva crítica. Aquella operació va tenir lloc el gener del 2003 amb la detenció de 23 persones de Banyoles i Barcelona d'origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaeda. Dos mesos més tard, la mateixa nit de l'inici de l'ocupació a l'Iraq, els detinguts van quedar en llibertat i cinc van anar a judici. Avui ha començat la campanya de micromecenatge per recaptar els 5.000 euros que els fan falta perquè la productora Produccions Itinerants pugui realitzar, distribuir i difondre el llargmetratge. Es preveu que s'estreni l'octubre de l'any que ve.

"T'imagines marxar d'una Algèria en guerra per treballar a Europa i acabar acusat de terrorista islamista perquè Aznar vol justificar la guerra a l'Iraq buscant armes químiques a Banyoles? El 'comando Dixan' explica la seva història, que també és la nostra, per ajudar-nos a interpretar el present". Aquest és un dels fragments explicatius amb què la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines pretén aconseguir els 5.000 euros necessaris perquè el documental sigui una realitat. Ho fan a través de la plataforma de micromecenatge Verkami que ha començat aquesta setmana.

Els seus impulsors han decidit fer aquest documental davant la falta d'un treball que abordi el cas Dixan des d'una perspectiva crítica. Volen evitar que un fet similar torni a repetir-se. El projecte coincideix també amb l reaparició a Catalunya d'operacions policials d'envergadura contra suposats terroristes islamistes o anarquistes. Els atemptats de parís i l'actual conjuntura internacional són altres elements que, segons els seus impulsors, fan que aquesta iniciativa sigui de gran vigència tot i que el cas va succeir fa dotze anys.

El 'comando Dixan' és el nom que popularment i de forma satírica es va donar a l'Operació Estany. El gener de 2003 es van detenir vint-i-tres persones de Banyoles i Barcelona d'origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaeda. Va ser una maniobra ordenada per l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar. Fins i tot el secretari d'estat dels Estats Units, Colin Powell, va utilitzar aquest cas per justificar la intervenció a l'Iraq.

Dos mesos més tard, la mateixa nit de l'inici de l'ocupació a l'Iraq, els detinguts van quedar en llibertat. Se'ls va comissar sabó i altres substàncies innòcues com a prova inculpatòria. Davant aquest fet, arreu del territori es van multiplicar els actes de denúncia per aquests fets al crit d''Armes químiques ni a Banyoles ni a l'Iraq' clamava també per la innocència dels detinguts. A tot això , s'hi sumaria l'efecte dels atemptats de l'11-M. El balanç final va ser que quatre de les cinc persones que van ser jutjades pel Comando Dixan van ser condemnades entre 6 i 9 anys de presó i expulsades a Algèria després de complir la pena.

La Plataforma va encapçalar des del començament la denúncia pública del cas i va assumir la defensa dels implicats. En l'àmbit jurídic, a través dels advocats Sebastià Salellas i Benet Salellas, i en l´àmbit polític, amb mobilització i exigències permanents a institucions i representants polítics.

Recuperar la història a través dels mateixos protagonistes

El material del llargmetratge, que està previst que s'estreni l'octubre de 2016, s'ha enregistrat aquest estiu a diferents ciutats d'Algèria. El documental parteix del retrobament de tres membres de la Plataforma, Sílvia Rispau, Benet Salellas i Mostafà Shaimi, amb quatre dels integrants del suposat Comando Dixan, Ali Kaouka, Souhil Kaouka, Mohamed Amine Benaboura i Mohamed Tahraoui. És l'agost de 2015, a les ciutats algerianes d'Alger i Chlef. A través d'aquest retrobament i de les seves converses es reconstrueix el cas al mateix temps que es reflexiona entorn la islamofòbia, el dret penal de l'enemic, les lleis d'estrangeria i antiterrorista o el sistema penitenciari.

S'han programat actes de presentació del projecte i de debat a Girona el pròxim 11 de desembre a l'Ateneu Salvadora Catà i a Banyoles el dia 12 a l'Ateneu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Sílvia Congost
Sílvia Congost: «En una relació d´amor saludable no té cabuda el patiment»

Sílvia Congost: «En una relació d´amor saludable no té cabuda el patiment»

La psicòloga creu que des de l'institut ja s'hauria d'ensenyar que l'amor és font de benestar i...

Javier Varela rep el premi Gaziel amb «Eugenio d´Ors, 1881-1954»

El sociòleg madrileny Javier Varela ha guanyat el XVI Premi Gaziel de Biografia i Memòries, que...

Els Premis d´Arquitectura incorporen una nova categoria

La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha obert la convocatòria...

Joaquim Nadal presenta el llibre de Joan Subias

L'historiador Joaquim Nadal va presentar ahir a la Casa de Cultura de Girona el llibre Joan Subias...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema