El Museu d'Art va presentar ahir la reedició de l'obra de Prudenci Bertana: Tieta Claudina. L'obra, a cura d'Edicions de la ela geminada, forma part de la col·lecció Biblioteca de Prudenci Bertrana, que amb aquest suma cinc títols reeditats.
Cada novel·la llueix a la seva portada una obra de l'artista conservada al Museu d'Art de Girona, en aquesta ocasió ho fa un Retrat de dona, del 1888.
Tieta Claudina és una de les novel·les més desconegudes i injustament oblidades de Prudenci Bertrana. Escrita poc després de Josafat i Nàufrags, va ser publicada en traducció castellana l'any 1910, però no coneixeria la primera edició catalana fins al 1929.
D'aleshores ençà, només havia tornat a ser reeditada en el volum d'Obres completes d'Editorial Selecta (1965).
La presentació ha estat a càrrec d'Agust Rafanell, curador de l'obra, Xavier Pla, director de la col·lecció i actual Premi Nacional de Cultura, Oriol Ponsatí-Murlà, editor, i de la directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas.
Malgrat que el seu títol podria fer pensar en una novel·la innocent i de fulletó, Tieta Claudina és, potser, l'obra més madura del jove Bertrana, i dóna prova de la capacitat de l'escriptor per perfilar amb una gran precisió la complexitat psicològica d'uns personatges fortament condicionats per les convencions d'un entorn ofegador. La present edició, a cura d'August Rafanell, recupera per al lector d'avui el text i l'estil original de la novel·la i prescindeix de les modificacions introduïdes en la darrera edició de l'obra (1965).
Els altres títols reeditats fins ara de la mateixa col·lecció són: Violeta, Josafat, Nàufrags i Jo! Memòries d'un metge filòsof.
El perfil
Prudenci Bertrana i Comte va ser un escriptor modernista català. Nascut el 1867 a Tordera, va estudiar batxillerat a Girona. I tot i començar enginyeria industrial per voluntat paterna, va fracassar i el segon any es va decantar cap a la pintura. Amb el temps va deixar de pintar i l'any 1899 va escriure la seva primera novel·la, Violeta. Bertrana va participar en la renovació de la vida cultural gironina i l'any 1906 va publicar Josafat, la novel·la que el va consagrar com a escriptor.
