La instal·lació audiovisual Singularitat, del cineasta Albert Serra, que es va presentar amb èxit en l'última Biennal d'Art de Venècia, on va ser visitada per unes 20.000 persones, recala ara a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona amb un metratge que arriba a tretze hores. L'artista banyolí, acompanyat per la comissaria del projecte, Chus Martínez, va explicar ahir en roda de premsa que el públic que acudeixi a la institució de la Rambla es trobarà amb un film que aborda la relació entre la humanitat i la tecnologia i que es projecta en vuit pantalles diferents, tres més que les que hi havia a Venècia.

Per segon any consecutiu, la Virreina acull el projecte presentat en representació de Catalunya a la Biennal italiana i, segons el president de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, Serra ha aconseguit, per primera vegada, que «la presència catalana obtingués una autèntica repercussió internacional, ha estat un punt d'inflexió».

Per a Susanna, el director «representa i encarna més bé que ningú la irrupció del llenguatge cinematogràfic en els espais de l'art contemporani, qüestionant la relació de l'espectador amb l'obra». A més, no va obviar que la pel·lícula que podrà veure's fins al 14 de febrer, és «una autèntica provocació».

L'artista va reconèixer que es tracta d'una «obra bastant megalòmana, amb tretze hores de metratge, amb escenes dramatitzades amb molt diàleg» i va afegir que a Barcelona «cal tenir molta paciència i una predisposició especial» a l'hora d'enfrontar-se a la seva proposta, perquè a Venècia «es podia comprendre la peça en una estona, mentre que aquí has de passejar-te una mica més».

Un muntatge adaptat

Mentre que a Venècia aquesta història en la qual apareixen un grup de personatges al voltant d'un empresari i una mina es podia veure en un mateix espai a través de cinc pantalles diferents, ara s'han incorporat «tres pantalles atmosfèriques» i les cinc restants s'han adaptat a les diferents sales de la Virreina. Per a Chus Martínez, «la pel·lícula s'ha convertit en un ens elàstic, ha pres la forma del lloc» i també ha convertit l'espectador «en l'editor de les imatges».

Serra va comentar que tracta moltes qüestions al film, que comença en els anys trenta, amb una història que té a veure amb dues empreses mineres, amb la prostitució, amb els diners, l'interès, l'or.