Dos fets. Per a tots i perquè els expliqueu als infants. En una visita a una parròquia, un infant em va comentar que feia el pessebre. Jo li vaig preguntar per les figures que hi posaria. La seva resposta:?el caganer, els pastors, el caçadors, les ovelles, els reis... Jo li dic:?«També has de posar-hi Jesús amb Josep i Maria, a la cova». «Sí, és clar» -em respongué-, com si digués «i quin remei...», com si aquestes figures no fossin importants i es poguessin substituir o se'n pogués prescindir.

M'havia passat altres vegades trobant-me amb els infants de catequesi, que acostumen a ser sincers. Recordo que un em deia:?«El pare m'ha dit que el pessebre està passat de moda, que ara farem l'arbre». La temptació sempre serà buidar el Nadal de Jesús i convertir-lo només en una festa familiar, de records entranyables per a alguns i de dies de sofriment per a d'altres.

Per això jo m'he fet aquesta pregunta:?què poso en el pessebre d'aquest any, perquè sigui un pessebre i no un simple paisatge? Jesús al centre. Sense Jesús no hi ha pessebre, i fins i tot el món no seria aquest pessebre que ha rebut Jesús.

Però també Maria, Josep, els àngels missatgers i, si molt convé, el bou i la mula. Aquests, avui, som nosaltres, els crisitans.

En el pessebre hi som tots, hi sou tots, i per això hi posem cases, i pagesos, i altres oficis, i.... posem-nos-hi cadascú de nosaltres amb la família, amb les persones que estimem. Perquè ho recordeu, escriviu el vostre nom i els dels qui formeu la família i el poseu davant de la cova.

El segon fet. Va passar en un centre d'esplai. Era desembre, i els monitors varen decidir explicar als infants el sentit de les festes que s'acostaven i començar a preparar el pessebre, la decoració i la cantada de nadales.

S'ha de dir que els infants d'aquell esplai són bastant característics: hi ha una colla d'infants d'un centre residencial de nens sense família, i un altre grup en què la majoria són immigrants, fills de persones arribades de Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia i Europea de l'Est. Com que els orígens culturals del grup són molt diversos, no sempre coneixen el sentit de les festes que celebrem nosaltres [...](extret del Full Parroquial).