Si no fos pel llatí faria temps que la paraula «misericòrdia» ens semblaria xinès. I això que forma part d'una literatura hebrea, grega, cristiana, i en l'edat mitjana, Sant Tomàs li dedica quatre qüestions de la seva Summa Teològica. Serà que el nostre temps és «immisericors»? Una cultura sense «compassió»? Sense cor pel mal? Una insensibilitat davant el dolor aliè?
Però aquest Nadal hem tingut la sort que un gran home senzill, ple de maduresa humana i de saviesa divina, ens ha obert no una porta, sinó un portal, el dia 8 de desembre, en la festa de la Immaculada, estrenant la paraula i la realitat oblidada, amb amb la Butlla del Jubileu de la Misericòrdia, per a tots «els qui llegeixin aquesta carta», deia. Ens ha desitjat «la misericòrdia de Crist, com la rosada del matí per a una fecunda història, encara per construir amb el compromís de tots en el pròxim futur».
Sembla, a través dels mitjans, que estem perdent el sentit del mal i el sentit de la misericòrdia. Tomàs d'Aquino diu que la misericòrdia és una espècie de tristesa i el motiu de la tristesa és el mal. Els errors doctrinals fan desaparèixer la «compassió». Però abans han fet desaparèixer la noció de «mal». Quan la consciència està deformada, quan no se sap ben bé on està el bé i on està el mal, és difícil compartir i compatir: «El motiu de la misericòrdia és el mal». En llenguatge digital, podem dir que el papa Francesc ha «activat» la misericòrdia. I Sant Tomàs té un llenguatge semblant, amb nou segles de distància: la misericòrdia ens assimila a Déu «pel mode operatiu». Potser, si el món vol recuperar la misericòrdia, els homes hauran de recuperar la fe. El papa Francesc diu que «la misericòrdia de Déu no és una idea abstracta... val a dir que es tracta realment d'un amor visceral». S'ha pretès eliminar la idea de Déu de la cultura moderna. També és tendeix a suprimir «la tendresa, i la compassió, l'indulgència i el perdó».
