Els titulats en 2010 amb majors taxes d'ocupació en 2014 van estudiar Enginyeria en Electrònica (98%), Llicenciatura en Medicina (97,7%), Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial (96,2%), Enginyeria Aeronàutica (96,0% ) i Enginyeria Naval i Oceànica (94,6%),%), segons revela la primera enquesta de l'Institut Nacional del Estadística (INE) d'Inserció laboral de Titulats 2014, publicada aquest dimarts.

Per contra, els titulats amb menor taxa d'ocupació van estudiar Llicenciatura en Filologia Francesa (50,6%), Diplomatura en Navegació Marítima (50,8%), Llicenciatura en Filologia Àrab (51,4%), Llicenciatura en Història de l'Art (53,2%) i Llicenciatura en Ciències del Mar (54%).

Aquesta és la principal conclusió d'aquesta nova operació estadística, recollida entre setembre de 2014 i febrer de 2015, que proporciona informació sobre el procés de transició de la universitat al mercat laboral de la cohort de titulats universitaris de primer i segon cicle i graduats universitaris del curs 2009-2010.

El nombre de titulats universitaris a Espanya en el curs acadèmic 2009-2010 va ser de 197.535 persones, de les quals el 60,2% eren dones i el 39,8% homes. Per edat, el 59,1% tenia menys de 30 anys a 31 de desembre de 2014; el 24,9% entre 30 i 34 anys i el 16,0% 35 i més anys. Un total de 1.766 tenien una discapacitat reconeguda superior al 33%.

Per tipus d'universitat, el 85,8% va estudiar en universitats públiques i el 14,2% en privades. Per branca de coneixement, el 53,1% dels titulats va realitzar estudis de Ciències Socials i Jurídiques; el 22,5% d'Enginyeria i Arquitectura; el 12% de Ciències de la Salut. En totes les branques hi va haver majoria de dones, excepte en Enginyeria i Arquitectura (29,0%), i la que va tenir major percentatge de dones va ser Ciències de la Salut (76,9%).

El 75,6% dels titulats universitaris en 2010 estaven ocupats en 2014. Menys de la meitat (43,2%) comptava amb contracte permanent; el 33,9% amb contracte temporal; el 12,0% tenia un contracte en pràctiques, formació o becari; i el 10% era empresari o treballador independent.

La taxa d'atur arriba al 19,2%

Quant a la desocupació, la taxa d'atur quatre anys després de titular-se situava en el 19,2%. La desocupació afectava més als més joves (20,1% en els menors de 30 anys) enfront dels de 35 anys o més (15,1%) i a les dones (20,5%) respecte dels homes (17, 2%). Del total de titulats en el curs 2009-2010, 14.666 (7,4%) van afirmar que no havien treballat des que es van titular. D'entre ells, més de la meitat (58%) portava buscant feina més de dos anys; el 9,2% entre un i dos anys; el 8,9% menys d'un any; i el 23,8% no havia buscat feina des de la seva titulació.

Els titulats universitaris amb discapacitat van presentar una taxa d'ocupació del 64,9%, 11 punts inferior que els titulats sense discapacitat. A més, la taxa d'atur (24,3%) va superar en cinc punts a la dels titulats sense discapacitat.

Entre els titulats residents a l'estranger, la taxa d'atur d'en 2014 era del 16,1%, tres punts menys que la dels que residien a Espanya (19,5%). Les taxes d'atur més baixes dels residents a l'estranger van correspondre a Alemanya (11,2%) ia països d'Amèrica (14,6%).

Arts i humanitats, la branca amb més atur

Per branques de coneixement, la dels titulats el 2010 que va presentar una major taxa d'ocupació en 2014 va ser la de Ciències de la Salut (81,3%), seguida d'Enginyeria i Arquitectura (80,8%). Quant a la desocupació, les taxes d'atur més elevades es van donar en Arts i Humanitats (28,0%) i en Ciències (24,1%).

Per tipus d'universitat, els titulats en les universitats privades tenien una taxa d'atur set punts menys que els de les públiques (13,1% enfront de 20,2%). Les menors diferències es van donar en les branques de Ciències de la Salut (1,3 punts) i en Enginyeria i Arquitectura (3,2 punts).

A més, l'estadística reflecteix que el percentatge de titulats assalariats amb un contracte permanent era superior a les universitats privades (48,8%) que en les públiques (42,2%).

El 7,8% dels titulats universitaris del curs 2009-2010 ocupats treballava a l'estranger (9,7% homes i 6,4% dones) el 2014. Per edat, el 9,2% dels titulats menors de 30 anys ocupats treballaven fora d'Espanya enfront del 7,7% del grup d'edat de 30 a 34 anys i el 3% per als de 35 i més anys.

Infermers i llicenciats en ADE a l'estranger

Entre els que treballaven fora d'Espanya en 2014, més de la meitat (56,9%) era assalariat amb contracte permanent; el 26,2% tenia contracte temporal; el 8,7% contracte en pràctiques, formació o becari; i el 7,9% era empresari o treballador independent

La majoria dels que comptaven amb una ocupació en 2014 a l'estranger procedien de la branca d'Enginyeria i Arquitectura (4.394). En termes relatius, el major percentatge el presentava la branca d'Arts i Humanitats, amb el 14,1%. Les titulacions amb major nombre d'ocupats fora d'Espanya eren Diplomatura en Infermeria, Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses i Arquitectura.

Més contractes indefinits en criminologia i informàtica

Per titulacions, els llicenciats en Criminologia i els graduats en Enginyeria Informàtica eren els que presentaven majors percentatges de contractes permanents (88,7% i el 73,6%, respectivament). Per contra, els mestres en Educació Musical i els graduats en Turisme van registrar els majors percentatges de contractes temporals (70,8% i 61,9%, respectivament). En contractes en pràctiques destacaven els llicenciats en Medicina i en Bioquímica (87,2% i 57,9%, respectivament), mentre que els graduats en Administració i Direcció d'Empreses i els diplomats en Podologia van tenir els majors percentatges d'empresaris o treballadors autònoms (66,4% i 59,4%).

Sobrequalificació

L'INE assenyala que tres de cada quatre titulats universitaris del curs 2009-2010 ocupats el 2014 consideraven que estaven desenvolupant en el seu treball tasques pròpies d'un titulat universitari (inclòs doctorat i postdoctorat), mentre que el 11,3% afirmava que el nivell més apropiat era el de titulat en Formació Professional de Grau Superior i el 7,2% el d'estudis de Batxillerat o Formació Professional de Grau Mitjà.

Per sexe, el 77,3% dels homes i el 72,9% de les dones opinaven que el seu lloc de treball s'ajustava al seu nivell de formació universitària; per tipus d'universitat, el 73% dels que van estudiar en una pública i el 84,2% dels que ho van fer en una de privada sostenia que el seu lloc de treball s'ajustava al seu nivell de formació.

Quant triguen a trobar la primera feina?

El 92,6% dels titulats universitaris del curs 2009-2010 ha tingut algun treball des que va finalitzar els estudis. Més de la meitat dels que han treballat alguna vegada ho estava fent als tres mesos de finalitzar els estudis.

El 29,3% ho va fer mentre estudiava i va continuar més de sis mesos en aquesta ocupació i el 24,7% va trigar menys de tres mesos a trobar la primera feina. Els homes van trigar menys a trobar la primera feina que les dones, ja que el 57,8% dels que han treballat alguna vegada estava ja ho feia mentre estudiava o trigar menys de tres mesos a trobar la primera feina, enfront del 51,4 % de les dones

Resultats per CC.AA.

Atenent a la situació laboral en 2014 dels titulats universitaris del curs 2009-2010, les majors taxes d'ocupació s'observaven a Catalunya (82,8%), Balears (81,1%) i Aragó (80,9%).

Per contra les menors es van donar a les Canàries (66,9%), Andalusia (67,5%) i Extremadura (69,1%). El major percentatge dels titulats que treballaven a la mateixa comunitat en la qual van estudiar es donava el 2014 a les Balears (91,2%) i el menor en Comunitat Foral de Navarra (47,7%).