Omella arriba a Barcelona amb reptes socials i l'objectiu de vèncer reticències

El nou arquebisbe serà nomenat demà a dos quarts de dotze
del migdia en una multitudinària cerimònia a la Catedral barcelonina

28.12.2015 | 07:07
El nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella.

Juan José Omella (Queretes, Terol, 1946) serà nomenat demà nou arquebisbe de Barcelona en una cerimònia que se celebrarà a dos quarts de dotze del migdia a la Catedral. Omella, que en els darrers onze anys ha estat bisbe de Calahorra i la Calzada-Logroño, arriba a Barcelona amb fama de persona propera i preocupada per les qüestions socials, amb un tarannà similar al del papa Francesc. De fet, ja ha dit en una entrevista a La Vanguardia que vol anar en metro. Tot i això, també haurà de vèncer reticències, ja que alguns sectors no van estar d'acord amb el procediment d'elecció i d'altres haguessin preferit un bisbe català o, com a mínim, més vinculat a Catalunya.

Fer de pastor
Per al periodista i capellà Francesc Romeu, rector de parròquia de Santa Maria del Taulat i de Sant Bernat Calbó (Barcelona), el que més desitgen els prelats és que el bisbe Omella «sigui un bon pastor». És a dir, que més dedicar-se a l'administració, com ha succeït darrerament, «faci costat a les realitats de la diòcesi». El mateix opina Pere Carreras, director de l'Institut de Ciències Religioses de Girona: «Caldrà que faci un treball molt social, al costat de la pobresa», assenyala. Carreras recorda que, segons Càritas, Barcelona té un 26% de persones en risc de pobresa. Per això, creu que «aquesta serà la primera cosa que veurà». Tant Romeu com Carreras confien que, pel que ha demostrat fins ara, el nou bisbe serà molt proper a la gent: «Ho necessitem, la figura del pastor és molt important. La imatge del Papa que surt a la televisió està agradant molt, i un acaba exigint tenir el que veu a la tele al costat de casa», indica Romeu.

Diàleg interreligiós
A nivell extern, Carreras identifica dues prioritats més que haurà d'afrontar Omella. Una és el diàleg interreligiós, ja que a Catalunya conviuen en aquests moments tretze religions amb centres de culte. En aquest sentit, confia que l'experiència d'Omella al Zaire -on va passar un any- li serà d'ajut en aquest àmbit. Finalment, Carreras assenyala que haurà de fer front a la secularització de la societat, de manera que Omella s'enfrontarà al repte d'acollir «gent que practica i gent que no ho fa».

Coordinació i diàleg intern
A nivell intern, però, Omella també tindrà feina. Romeu explica que el món catòlic barceloní espera «més participació en la presa de decisions diocesanes». El periodista recorda que quan la diòcesi de Barcelona es va dividir en tres -amb la creació dels bisbats de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat- va passar a ser més petita i per tant hauria pogut ser més participativa, però no ha estat així. De la mateixa manera, Romeu creu que hi ha d'haver una major relació i coordinació amb les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa.

Procés qüestionat
Omella viurà molts canvis. No només passarà d'una diòcesi de 300.000 habitants a una de 2,6 milions, amb els reptes que això comportarà, sinó que haurà de vèncer algunes reticències internes. La seva figura no ha estat qüestionada, però sí la manera com s'ha escollit. «La seva trajectòria la fa una persona apta per al lloc, però no podem estar d'acord amb el procediment», assenyala Romeu. En aquest sentit, recorda que el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha admès que va anar més de vint vegades al Vaticà per «sensibilitzar» sobre la unitat d'Espanya. «Això vol dir que el procediment no ha estat excempt de pressions, i de fet ningú ha sortit a desmentir-ho. Si ningú explica com ha anat, això vol dir que no hi ha transparència en el sistema de nomenament dels bisbes, que era una cosa que demanàvem a Francesc», afegeix Romeu.

La catalanitat d'Omella
Finalment, un dels grans debats és: s'hauria d'haver escollit un bisbe català? Quan es va saber el nom d'Omella, diversos capellans -fins i tot de la diòcesi de Girona- van lamentar que no s'hagués escollit un bisbe català. I és que els tres darrers nomenaments de bisbes a Catalunya, recorda Romeu, han estat «bisbes no nascuts, no crescuts, no formats i que no han treballat a Catalunya». En el cas d'Omella, parla català -ja que va néixer a la franja de Ponent-, però no ha tingut gaire contacte amb Catalunya. «No demanem un bisbe que només parli català, sinó que cal conèixer la realitat d'allà on es va a treballar», assenyala Romeu.
Carreras, en canvi, no ho veu problemàtic. «Un bisbe amb una experiència tan gran, és igual si és català o no. En un país amb un milió d'estrangers, seria absurd posar barreres», afirma, tot considerant que, essent de la franja, Omella segurament coneix bé Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema