Bastons i Busquets escriuen sobre el procés nacional català al llarg dels anys

El llibre abraça des de l'edat mitjana fins a les darreres eleccions catalanes del passat 27 de setembre

29.12.2015 | 07:16
Els dos autors del llibre, Lluís Busquets, a l´esquerra, i Carles Bastons, a la dreta.

Els professors Carles Bastons i Lluís Busquets, col·laborador de Diari de Girona, acaben d'editar el llibre El Procés Nacional Català. Història del debat sobre la identitat de Catalunya entre intel·lectuals castellans i catalans, prologat pel president de l'Associació Cristianisme al segle XXI, el professor Jaume Botey.

El llibre abraça des de l'edat mitjana fins a les darrers eleccions catalanes del passat 27 de setembre i té un epíleg epistologràfic, sobre les cèlebres cartes entre Maragall i Unamuno, autor del qual és expert i editor Carles Bastons.

De fet, el text, suposa un graó més en les reflexions i debats de "Cristianisme al segle XXI", que, l'agost del 2014, a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), presentà el seminari Lliures per decidir amb esperança i il·lusió sobre el futur del país: des del cristianisme, es pot defensar el dret a decidir polític? en les persones de Jordi Porta, exdirector de la Fundació Jaume Bofill, i el caputxí, Joan Botam.

En aquella línia, el 13 juny 2015 s'organitzà un Diàleg amb intel·lectuals castellans sobre el procés nacional català, amb la participació de Muriel Casals, aleshores Presidenta d'Òmnium Cultural, el pastor Alfredo Abad, Secretari primer de la Comissió Permanent de l'Església Evangèlica Espanyola (IEE), i el professor Luis Ángel Aguilar, responsable de l'àrea de laïcitat i llibertat de consciència del Consell Ciutadà Estatal de Podem, que va oferir com a primícia el fet que Podem considerés Catalunya una nació amb el dret a decidir.

En l'UCE d'enguany Cristianisme al Selge XXI encarregà als dos professors esmentats les ponències de la jornada, que van donar molt de joc, fins al punt que els assistents van demanar que aquelles aportacions tinguessin una publicació adient. El llibre respon a aquella sol·licitud.
El llibre, a més, palesa que Catalunya neix tan lligada a l'imperi carolingi i tan poc a la reconquesta castellana, que la historiografia catalana i la castellana van cadascuna per la seva banda, amb mites i fantasies.

L'anticatalanisme, aleshores, no és hispànic, sinó, sobretot, italià i francès. Els fets de la croada albigesa (s.XII) corrien de boca en boca. Dant ens titlla d'avars i pobres a la Divina Comedia i el professor J. F.Mira ho explica adduint que "nobles i cavallers catalans s'havien donat a conèixer per la seva rapacitat". "I els de la primera croada, amb la massacre dels jerosolimitans el 1099, no?", es pregunta Busquets. Explica que la Companyia catalana d'almogàvers, des del 1303, sembrà d'horror Sicília (les Vespres sicilianes, 1282), Grècia i Turquia i afegeix, a aquella mala fama, la dels Borja i la de la pirateria.

Amb la invenció de la impremta, tanmateix, els historiadors com Rodrigo Sánchez de Arévalo a la Compendiosa Historia Hispánica, estampada a Roma el 1470, mitifiquen: Espanya ja esdevé una sola comunitat històrica, que subjacentment, en d'altres historiadors i intel·lectuals, esdevindrà una, perquè prové d'una sola monarquia legítima, la provinent dels gots, amb oblit total dels carolingis.

Aquesta unitat fantasiosa s'imposa com una bomba de profunditat un cop i un altre, i esclatarà al s. XVI i s. XVII, quan se'ns vol fer perdre la "sobirania imperfecta" i Quevedo serà el paradigma d'aquesta situació, amb el seu pamflet de 1641, La rebelión de Barcelona no es por güevo ni por fuero (p.56). El 1714, després del tractat dels Pirineus, i els decrets de Nova Planta posteriors no són sinó conseqüència del que s'hi estudia.

El llibre analitza altres actituds dels intel·lectuals castellans (per exemple: defensaren el català enfront de Primo de Rivera i foren homenatjats a Barcelona el 1930 quan Américo Castro digué allò tan bonic de: "En tanto el resto de España no comprenda el hecho catalán, España estará sometida a todas las desdichas". I, Azaña, que no concebia altra Espanya que la que tingues una Catalunya governada per les institucions que es volguessin donar els catalans.

Aquest fet contrasta amb l'etapa democràtica, quan tots els intents de diàleg resultaren eixorcs o caminaren per un atzucac. Fins avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema