El compositor francès Pierre Boulez, conegut com un dels pares de la música d'avantguarda del segle XX i també per haver dirigit a algunes de les orquestres més prestigioses del món, va morir dimecres als 90 anys a la seva residència de Baden Baden, a Alemanya , on vivia, segons va informar ahir la seva família. La notícia de la mort de Boulez va generar una cadena de reaccions en el món de la música a França, però també de les autoritats, i així el president, François Hollande, li va retre homenatge en destacar que havia «fet brillar la música francesa en el món» i «va donar un prestigi considerable a la cultura francesa».
El director i pianista argentí-israelià Daniel Barenboim va lamentar ahir la mort de Boulez, qui per a ell serà sempre «un home del futur». «El món ha perdut a un dels seus compositors i directors més importants i jo he perdut un amic i un col·lega l'esperit creatiu mai deixaré d'admirar», va afirmar Barenboim en un comunicat de premsa.
Pierre Boulez havia nascut el 26 de març de 1925 a Montbrison, al centre de França, en el si d'una família burgesa però sense relació particular amb la música, en què va ser precoç: va començar a tocar el piano als sis anys i tres després era capaç d'interpretar algunes peces de Chopin. Va estudiar primer matemàtiques a Saint Etienne i després a Lió, però el 1943 (amb 18 anys) es va instal·lar a París on va començar a rebre classes de la mà d'Olivier Messiaen, qui va observar les seves capacitats i li va obrir nous horitzons.
El 1946 va compondre la seva primera sonata per a piano, una obra radical, mentre es guanyava la vida tocant peces lleugeres en el Folies Bergère. El 1957 es va posar per primera vegada al capdavant d'una orquestra simfònica quan va fer una substitució d'Hermann Scherchen, per després arribar a ser director de l'orquestra de Cleveland (1967-1972), de la Simfònica de la BBC (1971-1975) i de la Filharmònica de Nova York (1971-1977), on va succeir al prestigiós Leonard Bernstein.
