L'escriptor barceloní Víctor del Árbol, guanyador de la 72a edició del premi Nadal amb la seva novel·la La víspera de casi todo, va confessar ahir que, lluny de les etiquetes, es troba molt còmode en el «gènere mestís», que aprofita els recursos de tots els gèneres.

En una entrevista, Del Árbol va dir que per a ell «la literatura s'alimenta de tots els recursos, del gènere negre, del thriller, de la novel·la psicològica», i fins i tot en les seves obres anteriors de la novel·la històrica, però, «en definitiva, es tracta de literatura, de narrativa, i de la recerca d'una veu pròpia en la qual el lector se senti reconegut».

La novel·la guanyadora del Nadal, que es publicarà el 9 de febrer també en català amb el títol El dia abans de gairebé tot, està ambientada en un petit poble de Galícia, a la Costa da Morte, «una mena de Macondo inventat», on «he intentat crear un univers» i allà l'autor evoca «la història de persones que són com arbres que tenen les arrels a l'aigua, perquè no tenen res a què aferrar-se, excepte el passat».

Premiat fins ara més a França que a Espanya, l'escriptor barceloní apunta que se sent més còmode en les categories que s'utilitzen al país veí, ja que «allà existeix el concepte de novel·la polar, barreja de policíac i de noire».

A El dia abans de gairebé tot, «una novel·la coral», defineix Del Árbol, hi ha dos personatges importants: Paola, una malaguenya de l'alta societat que arriba a la Costa da Morte gallega per canviar de vida, i Germinal Ibarra, un home que ha estat policia molts anys, bastant atípic, ja que està marcat per la malaltia rara del seu fill, la síndrome de Williams.

Tots dos conflueixen una nit a la Costa da Morte, i en les poques hores que van de la nit a l'alba el lector coneix les seves històries i «el perquè ell vol morir aquella nit i per què Paola, que agonitza en un hospital, vol viure».

Totes les novel·les de Víctor del Árbol són així, «amb un tronc comú, però amb moltes arrels» i encara que un dels personatges és un policia no hi ha una investigació: «Crec que la novel·la policíaca és en certa manera moralista, busca que la justícia prevalgui, que s'atrapi els delinqüents».

Davant del gènere policíac, Del Árbol prefereix la novel·la negra, que «posa sobre la taula les nostres contradiccions i el dolor, i en aquest cas aflora el dolor del policia que pateix la malaltia rara del seu fill com totes les famílies en la seva circumstància, en soledat».

El guanyador del Nadal es va fixar en la síndrome de Williams, també coneguda com a síndrome de Mozart, perquè «malgrat totes les deficiències que comporta, els que pateixen aquesta malaltia tenen un sentit extraordinari de la musicalitat, fins al punt que són capaços de tocar el piano només d'oïda».

Si hi ha un protagonista en la seva novel·la és el paisatge de la Costa da Morte, assegura Del Árbol, perquè «crea una atmosfera de fi del món».