M'atreveixo a proposar telegràficament algunes pautes per concretar la resposta a la pregunta «i després què» en la responsabilitat dels pares i familiars, acompanyats sempre per la comunitat cristiana.

Parteixo de quatre etapes: des dels zero fins als set anys;?des dels set fins a l'adolescència;?en l'etapa de joventut, i en la «primera maduresa». Avui reflexiono entorn de l'etapa dels zero als set anys, perquè encara són molts els infants per als quals els pares demanen el bateig de petits, i perquè durant aquest primer període de la seva vida hom es pot preguntar què cal fer. Si hi ha voluntat d'educar-los com a cristians, quan tinguin l'edat de la catequesi els hi portaran, però fins a la catequesi, com fer-ho?

Des dels zero fins als set anys. L'educació per a la vida, i per a la vida cristiana, es realitza principalment en la vida familiar. La guarderia i els primers anys d'escola tenen la seva missió, però el factor determinant és el familiar. La responsabilitat és dels pares i dels altres membres de la família. De fet, el procés educatiu s'inicia des del naixement. Cal entendre que aquesta etapa dels zero als set anys és fonamental per al desvetllament religiós.

Aquest desvetllament no és quelcom afegit o deslligat del creixement humà, sinó que està inseparablement unit al desenvolupament personal infantil. Com? No hi ha receptes, però si volem que un dia estiguin en condicions de «creure», cal anar afavorint una sensibilitat religiosa desenvolupant unes capacitat i aptituds que són fonamentals.

Atenció al clima o atmosfera familiar. Les experiències de l'amor, de la tendresa, de la seguretat, de la confiança... faran possible anar descobrint l'amor, la tendresa de Déu. Els primers anys no són adequats per ensenyar moltes coses de Déu sinó per testimoniar-ne l'amor i la bondat. La vida cristiana s'encomana per contagi. Les actituds dels pares amb relació a Déu... els infants observen i imiten el que veuen.

Observen si els pares preguen, si abans d'anar a dormir els fan el senyal de la creu al font. Quan sigui el moment, cal ensenyar a repetir una pregària senzilla. Acostumar-se que siguin portats a l'església [...](extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).