La inesperada mort de David Bowie ha sorprès el món de la cultura, i més després de publicar divendres passat el seu últim disc, 'Blackstar, que segueix així la tradició iniciada el 8 de gener del 2013, quan pel seu 66è aniversari va publicar per sorpresa un nou single titulat 'Where are we now?'

A final del 2014 va arribar també un altre regal musical en forma de recopilatori amb alguns enregistraments inèdits. Finalment, ara a final del 2015, els videoclips de 'Blackstar' i 'Lazarus' han tornat a posat en primer terme el Bowie destrossador, transgressor i genialment trastornat.

Liza Jane (1964)

David Robert Jones es va estrenar en el món discogràfic amb només 17 anys amb el single 'Liza Jane', llançat sota el nom de Davie Jones with The King Bees. Tan el tema principal com la corresponent cara-B, 'Louie, Louie Go Home', van ser gravades en amb prou feines set hores. Un començament tan erràtic com un altre qualsevol.

Space Oddity (1969)

Cançó estrella del segon àlbum de David Bowie, clàssic indiscutible de la música pop, que mostrava un músic folk-rock amb un carisma compositiu tan pompós com demolidor. Un androgin músic sideral predestinat a dominar el planeta Terra a força de la seva tramposa seducció. Com és possible resistir-s'hi?

Heroes (1977)

Després de la demència a la qual el va portar el seu alter ego Ziggy Stardust durant la primera part dels setanta, Bowie va viatjar a Berlín per mutar en forma i fons i oferir una de les trilogies més famoses del rock amb els discos 'Low' (1977), 'Heroes' (1977) i 'Lodger' (1979). Uns anys bojos al costat de Brian Eno, Iggy Pop, Tony Visconti i d'altres estrelles, que van cristal·litzar en l'immortal 'Heroes'.

Let's dance (1983)

Ja fos marcant tendència o pujant-se al carro destil·lant elegància, Bowie sempre va saber sonar al seu temps (fins i tot en ocasions avançant-se sorprenentment). El seu single 'Let's Dance' del 1983 és de so vuitanter amb totes les forces, totalment diferent als seus èxits dels setanta, però igualment reeixit a nivell massiu. Un tipus llest.

Blackstar (2016)

L'influx de l'electrònica que va dominar el segon lustre dels noranta va arribar també fins a David Bowie, qui va facturar discos valents com 'Earthling' (1997), 'Hours' (1999), 'Heathen' (2002) i 'Reality' (2003). El seu torrent creatiu semblava inesgotable, però aquí va quedar la cosa, fins el seu retorn triomfal del 2013 amb 'The Next Day'.

I encara el 2016 ens lliura l'àlbum 'Blackstar' que manté intacta l'essència de Bowie al mateix temps que s'endinsa en una mena de jazz retrofuturista amb les guitarres com a protagonistes. Perquè sí, qui canta en aquest tema és el mateix de 'Space Oddity', qui va continuar reinventant-se fins el final. Perquè per a Bowie el més important sempre va ser el que hi ha més enllà de l'ara mateix, sens dubte molt més interessant que la tediosa rutina diària.