El grup Llamp te Frigui, com els Gipsy Nour Project i com tants altres a la Catalunya del Nord, es troben amb una situació semblant a la que es vivia a Catalunya anys enrere: "Cantar en català al Rosselló és un acte polític", resumeix el cantant de Llamp te Frigui, Frank Sala. Quan ho fas, descriu, hi ha qui es queixa perquè "no ho entén", i hi ha qui ho accepta "però demana coses tradicionals".

L'alternativa que suposa buscar actuacions fora del seu àmbit i moure's per Catalunya no és fàcil. Núria Jaouen, dels Gipsy Nour Project, apunta que almenys a França paguen per sistema. "Aquí és com si no fos forçosament obligatori que et paguin", comenta estranyada sobre la dificultat de trobar actuacions remunerades.

La participació en els recopilatoris del Col·lectiu Joan Pau Giné és, si més no, una eina de difusió del seu treball, i de la seva existència.

El Col·lectiu no només dóna a conèixer aquestes bandes sinó que treballa pel reconeixement mutu entre el Principat i la Catalunya del Nord. Ho fa, per exemple, amb iniciatives com el disc Canten Giné, en què una colla d'artistes catalans com Marina Rossell, Titot, Sergi López, Projecte Mut, entre altres, van versionar el músic rossellonès.

Ramon Faura assegura que volen portar aquest àlbum en directe al Palau de la Música Catalana, "un somni" que ja han començat a treballar en contacte amb entitats diverses com el Col·lectiu Ovidi Montllor, amb el qual ja han col·laborat en un espectacle conjunt, i que voldrien que fos enregistrat per Televisió de Catalunya.