Cafarnaum, petita vila situada al Nord del Mar de Galilea, tenia una Sinagoga i encara resten les columnes de la que es va reconstruir al segle lV, si mal no recordo. Sant Marc ens explica que Jesús s'hi havia instal·lat unes dies, a la casa de Simó Pere i, el dissabte, ensenyava a la sinagoga. Jesús sempre ensenyava. Un tret fonamental de la seva «professionalitat», diria un escèptic, o de la seva missió, diria un creient, és «l'ensenyament». «Ensenyar» té una arrel llatina: «signum», mostrar, ensenyar un camí, ensenyar anglès. Però els homes ensenyem sense ser originals. Fins i tot els que són descobridors científics no podrien ensenyar sense haver estat ensenyats. Per aquesta raó, Marc subratlla: «La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els Mestres de la Llei, sinó amb autoritat». La Font de la veritat sorgia d'Ell mateix. Ell era la Veritat. No argumentava per la claredat de la seva explicació, sinó l'essència divina de la segona Persona de la Trinitat encarnada en una intel·ligència humana, en una «carn», una «sarxcs» com diu el text grec.
Insistia el públic: «Ensenya amb autoritat una doctrina nova». La «democràcia» és el govern del Poble però abans és «l'ensenyament del poble», el que el Poble pensa i vol. Aquest hàbit mental de sentir-se productor de veritat política, o al menys de pensar-s'ho, no es pot aplicar en la lectura de l'Evangeli. La Fe no és problema d'intel·ligència. És creure en Déu que parla, que es manifesta i que ensenya. L'origen de la veritat de fe no pot rajar d'una font més pura. Les lleis de la creació no tenen altre origen que la divinitat d'aquest Home que es diu Jesús. Res del que surt de la seva boca pot contradir la bona marxa dels destins humans. El que passa sovint és que es parla d'una religió que no és ensenyament de Crist, sinó d'un conversa de cafè, d'anècdotes clericals, d'esdeveniments religiosos que no són originaris de l'ensenyament de Jesús i que no formen part de la Tradició viva de l'Església. El creient ha de continuar escoltant.
