El lletrat de la Generalitat va comparar ahir la relació de Catalunya amb les pintures murals del monestir de Sixena amb la d'un «pare adoptiu» amb el seu fill adoptat i va rebutjar la seva devolució a Aragó després d'al·legar que posseeix un títol que acredita el seu dipòsit permanent al museu català.
En la segona sessió de la vista que se segueix al jutjat de Primera Instància 2 d'Osca, els advocats de la Generalitat, Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i l'Estat van tornar a qüestionar la legitimitat del Govern aragonès i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena per reclamar per via civil les pintures.
Durant el judici, que va quedar en suspens a l'espera de la pràctica de dues proves testificals pendents considerades necessàries des de la part catalana, van comparèixer diversos perits a instància dels demandats per defensar la permanència de les peces al MNAC i advertir dels riscos derivats del seu trasllat.
Aquests perits, vinculats directament o indirectament amb la institució museística, van assenyalar que les pintures, després de l'incendi del monestir a l'inici de la Guerra Civil, no haurien sobreviscut si s'haguessin quedat al seu emplaçament i van desaconsellar el seu trasllat pels danys «irreversibles» que podrien originar-se.
La jutge va acceptar dilluns incorporar a la causa que enfronta Aragó i Catalunya per les pintures del monestir de Sixena un document del Vaticà que legitima el Govern aragonès per pledejar en nom de les monges, cosa que debilita l'estratègia dels lletrats de la Generalitat.
