Un nou estudi de científics xinesos sobre l'origen del gos domesticat, un assumpte en el qual l'arqueologia no acaba de posar-se d'acord, assegura que els primers cans que van viure amb l'ésser humà ho van fer fa 33.000 anys al sud-est d'Àsia. La investigació, realitzada per l'Institut de Zoologia de Kunming, al sud de la Xina, va arribar a aquesta conclusió després d'examinar seqüències genòmiques de 58 cànids, inclosos 12 tipus de llop gris (possiblement l'avantpassat salvatge més proper del gos), 27 gossos primitius i 19 races actuals.

Mitjançant aquests genomes, l'institut, dependent de l'estatal Acadèmia Xinesa de Ciències, va elaborar un mapa que mostra l'expansió del gos al llarg de milers d'anys, i mostra un lapse d'uns 20.000 anys entre els primers animals d'aquesta espècie domesticats al continent asiàtic i els d'altres parts del món.

De fet, les primeres restes arqueològiques que fins ara havien mostrat convivència de gossos amb éssers humans daten de fa 15.000 anys i van ser trobades en jaciments paleolítics situats a les planes de l'actual Rússia. En aquesta època, «una subespècie de gossos ancestrals va començar a emigrar a Orient Mitjà, Àfrica i Europa, a la qual van arribar fa 10.000 anys», va assenyalar Wang Guodong, autor de l'estudi.

Va ser també llavors (fa entre 16.000 i 13.000 anys) quan els primers humans van migrar a Amèrica, a través de l'actual estret de Bering (llavors gelat per les glaciacions), i d'acord amb Wang ja estaven acompanyats per gossos domesticats.