L'astrofísic britànic Stephen Hawking adverteix que els avenços en la ciència i tecnologia, juntament amb una sèrie de factors que depenen directament de les persones, amenacen la continuïtat de la humanitat. Per al científic, aquests progressos derivaran en «noves vies per les quals les coses poden acabar malament» i ha assenyalat entre els riscos que podrien posar el món en perill una possible guerra nuclear, l'escalfament global i els virus d'enginyera genètica, segons va avançar ahir la cadena britànica BBC.

Aquestes declaracions s'extreuen d'unes conferències que Hawking va enregistrar i que seran emeses el pròxim 26 de gener i 2 de febrer al programa Reith Lecture de la BBC Ràdio 4 sobre les seves investigacions relatives als forats negres. En resposta a les preguntes de l'audiència, Hawking va assegurar que la humanitat podria sobreviure si finalment aconsegueix establir i aixecar colònies a l'espai.

«Tot i que la possibilitat que ocorri un desastre a la Terra sembla ara molt baixa, serà gairebé una certesa en els pròxims mil o deu mil anys», va apuntar. No obstant això, el científic de 74 anys va explicar que, per llavors, els humans s'«hauran expandit per l'univers» i arribaran «a altres estrelles» de manera que una catàstrofe al planeta «no suposarà el final de la raça humana». Encara que soni prometedor, Hawking va deixar clar que la humanitat «ha de ser molt curosa» ara mateix perquè les colònies «autosuficients» a l'espai exterior no seran factibles fins passats «almenys cent anys».

L'astrofísic ja va assenyalar els riscos que suposaria per a l'extinció del gènere humà un avanç ràpid i fort de la intel·ligència artificial, però es va definir com una persona «optimista» en creure possible que els humans podran reconèixer a temps els perills de la ciència i la tecnologia per «controlar-los». També aconsella a la nova generació de joves científics que el seu repte ha de consistir en ajudar a entendre com aquests descobriments canviaran el món.

Premi de la Fundació BBVA

Stephen Hawking serà reconegut, al costat del també físic Viatcheslav Mukhanov, amb Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de ciències bàsiques. Segons va anunciar ahir la fundació, els dos científics han estat distingits per descobrir que les galàxies es van formar a partir de pertorbacions quàntiques en el principi de l'univers.