Troben a Besalú murs del que podria ser l'església antiga del monestir de Sant Pere

«Són murs bastant grans, de més d'un metre d'amplada», explica Roger Sala, director de l'empresa propietària del georadar. La descoberta d'una gran ossera al centre de la nau, que podria haver-se utilitzat per enterrar-hi els monjos de la comunitat fins a inicis del segle XIX, ha reforçat la hipòtesi dels responsables de la prospecció feta en aquest espai.

L'equip d'experts va rastrejar ahir també un solar agrícola als afores del municipi per localitzar l'antic cementiri jueu, un emplaçament que a dia d'avui encara és una incògnita. Un estudi de georadar ve a ser com un escaneig del subsòl amb mapes detallats a diferents profunditats de les restes arqueològiques que hi pot haver sense necessitat d'excavar.

Això és el que ha fet un equip d'experts a l'actual monestir de sant Pere de Besalú, amb l'empresa SOT Prospecció Arqueològica al capdavant. Buscaven restes de l'antiga església que va precedir aquest monestir del segle XII i els resultats preliminars són positius.

Roger Sala ha subratllat que cal verificar la informació obtinguda després de contrastar-ho amb els arqueòlegs i la documentació existent, on ja es parla d'un edifici anterior a l'actual consagrat el segle X. Només llavors es podrà parlar amb exactitud i precisió científica.

Aquestes primeres dades situarien els fragments de la planta originària que s'han preservat amb el temps, malgrat el reaprofitament de l'espai per construir-hi posteriorment el monestir de Sant Pere.

Segons Sala, «ens hem adonat que l'edifici actual aprofita restes dels murs i tancaments de l'antiga església per recolzar la part més potent del monestir». Un cop s'hagi processat tota la informació recollida amb el georadar s'intentarà extrapolar les dades i reproduir la planta original.

Pel que fa a l'ossera, s'ha pogut identificar gràcies a la prospecció del subsòl seguint aquest mètode no invasiu, que en aquest cas ha sorprès els investigadors. Es tracta d'una ossera de grans dimensions coberta per una volta de canó, situada just al centre de la nau del monestir. Cal recordar que el georadar no permet detectar restes humanes, però sí les estructures dels materials constructius.

La volta és a uns 50 centímetres per sota de la superfície i des de l'exterior es pot veure que va ser tapada per unes lloses diferents al paviment que s'ha preservat de la nau. Aquest espai es podria haver utilitzat fins a inicis del segle XIX per enterrar-hi els monjos del monestir, assenyala Joan Frigola, un dels arqueòlegs que participa en el treball.

El georadar també ha detectat una dotzena de vasos funeraris que, a diferència d'altres esglésies catalanes, es troben tapats de terra. El més habitual és que estiguin buits.

Els treballs van començar dilluns al monestir de Sant Pere per encàrrec de l'Ajuntament de Besalú amb el suport de la Diputació de Girona. Inclouen una segona fase que consisteix a localitzar les restes de l'antic cementiri jueu, un espai per ara desconegut. Segons Frigola, és la peça que falta a la «trilogia» de Besalú, que permetria completar el passat jueu de la vila on es conserva el Micvé i es té localitzada la sinagoga des de l'any 2000.

L'única pista que hi ha és el document d'un litigi del segle XIV que parla del topònim Campanyà, una zona que actualment encara té aquest nom, on l'any passat ja es va fer un intent fallit per localitzar-hi el cementiri. Ahir es va rastrejar un camp proper. Un cop localitzat el cementiri en cap cas s'excavarà. L'Ajuntament vol senyalitzar-lo.