71 nens jueus van ser separats dels pares i acollits a l'Hospici de Girona

Cicle de conferències «Pirineus, frontera i refugi» de l'Institut Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de la UdG

22.01.2016 | 13:23
Imatge d´arxiu d´un partit de futbol al camp de futbol de l´Hospici, ubicat a l´actual Casa de Cultura

La majoria dels nens que van passar per l'Hospici Provincial van aconseguir emigrar als Estats Units

El dijous passat, 14 de gener del 2016, es va iniciar el cicle de conferències Pirineus, frontera i refugi, organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG). El cicle pretén explorar els conceptes de frontera, refugi, entrada i sortida d'un territori, humanitat i inhumanitat a través de la fugida que va haver d'empendre el poble jueu durant la Segona Guerra Mundial.

La conferència amb la qual es va iniciar el cicle duia per nom L'Hospici de Girona: acollida i refugi d'infants fugits de l'Holocaust (1940-1943), a càrrec de Josep Calvet Bellera (La Pobla de Segur, 1965), doctor en història contemporània per la Universitat de Lleida i investigador del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la mateixa universitat.

La serralada dels Pirineus fou un punt clau de fugida per aquelles persones que escapaven de la persecució nazi. Unes vuitanta mil persones creuaren els Pirineus per poder arribar a la Península Ibèrica i arribar a altres zones allunyades del conflicte com els Estats Units, el Congo Belga o el Protectorat Britànic de Palestina.

Trobem milers de jueus entre aquest grup de refugiats. Destaca la presència de famílies senceres, amb nens i nenes que buscaven la pau i un lloc per a (re)viure. Tanmateix, l'Espanya recent colpejada per Franco no era un lloc gaire adient per a trobar-la. Tan bon punt creuaven els Pirineus, moltes famílies eren detingudes per la Guàrdia Civil i quedaven fragmentades. La província de Girona recull la següent excepcionalitat: és l'única província fronterera que ha conservat el fons d'expedients de frontera. Gràcies a això hem pogut saber que 71 nens (32 nenes i 39 nens), la majoria d'origen jueu, van ser separats dels seus pares a la frontera i van ser acollits a l'Hospici Provincial de Girona, Hospici de Nostra Senyora de la Misericòrdia, (l'actual edifici de la Casa de Cultura), i van conviure amb nens orfes de la ciutat mentre les seves mares eren a presó. La situació dels nens era ben trista: condicions higièniques deficients, separació per sexe fins i tot en els jocs. Eren classificats en tres categories: la categoria d'alletament (de 0 a 4 anys), la de infantesa (de 5 a 7 anys) i la d'adults (de 8 a 18 anys).

Dins les tenebres, però, podem trobar llums. Els nens van ser protegits i cuidats per Mossèn Ferran Forns i Navarro (1897-1970). Va suposar una salvació per ells el fet que sabés parlar francès, sentir la pròpia llengua en un país forà dóna confort. Va tractar d'instruir-los, informar-los sobre l'estat dels seus pares, se'ls enduia d'excursió€ tot això des de la tolerància i el respecte. La figura del mossèn és recordada pels supervivents per la seva fisonomia i per l'ajuda que els va oferir.

Un cop la mare era alliberada de la presó, es retrobava amb els fills i començava un peregrinatge complicat fins a la ciutat de Barcelona. La situació a partir del novembre de 1942 fou encara més angoixant: el govern espanyol podia fer retornar les famílies jueves empresonades cap a la frontera de França en mans dels alemanys.

Les famílies que varen arribar a Barcelona no ho tingueren gens fàcil per poder emigrar als Estats Units o Palestina, ja que es van restringir força les possibilitats d'obtenir un visat. Aquí és on entrava en acció l'organització benèfica jueva American Joint Distribution Committee, que donava suport econòmic a les famílies que esperaven a Barcelona i tractava d'agilitzar els processos d'emigració. L'organització estava representada a Barcelona pels germans Joel i Samuel Sequerra.

La majoria dels nens que van passar per l'Hospici Provincial van aconseguir emigrar als Estats Units. Dels 71 nens que se sap que van passar per allí, el doctor Calvet ha pogut establir contacte amb 25 d'ells. La reacció davant l'oportunitat d'obrir records d'aquella època a l'Hospici ha estat variada, però tots han contestat de forma positiva, uns cenyint-se només a contestar el qüestionari que Calvet demanava que contestessin, i d'altres que, encuriosits per la proposta, van decidir venir a Girona amb la família per recordar el lloc on van viure de forma esporàdica, i entendre un episodi de la seva vida que rondava vagament per la memòria, més en forma d'història explicada pels pares que viscuda per ell mateix.

La conferència va tenir l'assistència d'una quarantena de persones. La propera conferència del cicle es farà el dijous, 11 de febrer de 2016, a les 7 del vespre, i es titula Històries amb nom: comarques de Girona, pas i refugi de jueus europeus i va a càrrec de Martine Berthelot (Universitat de Perpinyà).


*Becari de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema