La tesi d'una historiadora de la Universitat de Barcelona aborda per primera vegada el procés de confiscació i l'èxode de les col·leccions privades d'art de destacades famílies barcelonines durant la guerra civil espanyola, que en alguns casos van suposar un llarg periple per a aquestes peces. A "Per camí de cendres: la confiscació i l'èxode dels col·leccions d'art privades de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)", Yolanda Pérez defensa que la confiscació de les múltiples col·leccions privades d'art de Barcelona entre juliol i octubre de 1936 "va ser una tasca immensa dirigida des de la Conselleria de Cultura de la Generalitat republicana i duta a terme de manera molt eficaç".
La investigació concreta que "en pocs dies la Generalitat es va apropiar de grans col·leccions" privades, documentant cadascuna d'elles i atorgant a cada peça un número i una fitxa d'identificació, amb descripció, mesures, autoria i nom del propietari. Les fitxes d'identificació es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya, mentre que el Museu Nacional d'Art de Catalunya guarda "com a documentació interna" els llistats de les càrregues amb obres que portaven els camions que viatjaven des de Barcelona fins al dipòsit de salvaguarda d'Olot i d'altres espais de la demarcació de Girona.
La investigació remarca la col·lecció Muntadas, pertanyent a l'industrial Matías Muntadas, propietari de l'empresa tèxtil L'Espanya Industrial i un destacat col·leccionista d'art medieval. Segons la tesi, la col·lecció Muntadas va viure una de les històries "més atractives". A partir del "gran volum de documentació de primera mà procedent de l'arxiu familiar", la investigadora ha pogut conèixer "les grans vicissituds" que aquesta col·lecció va viure des que va ser confiscada i va iniciar el seu periple per diferents dipòsits.
La col·lecció es va fragmentar entre Barcelona, Olot, Darnius i Ginebra, ciutat a la qual va arribar el 1939 i on va quedar dipositada a la Societat de Nacions al costat del tresor artístic del Museu Nacional del Prado. Després de la Guerra Civil, la col·lecció va ser tornada als seus propietaris, que la van exhibir en la seva totalitat a la masia Can Colomer de Badalona, propietat de la família, fins al final de la dècada dels 50.
