El poeta i artista lleidatà Carles Hac-Mor va morir ahir dimecres a la matinada a Sant Feliu de Guíxols als 75 anys. Més conegut pel seu nom artístic (el seu era Carles Fernández i Mor), va destacar per ser una de les veus de l'inconformisme dels setanta. De fet, va arribar a crear autèntics gèneres propis, com l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí.
Nascut a Lleida el novembre del 1940, Hac-Mor ha passat els darrers anys de la seva vida a Sant Feliu de Guíxols. Deixa un llegat de prop d'una quarantena de llibres, que li han donat diversos premis.
Als anys setanta, amb la seva antipoesia, va abandonar els límits d'allò establert i va endinsar-se dins l'art conceptual. El seu inconformisme el va portar a fundar les capçaleres d'art i poesia Tecsual, AmpitL'avioneta.
La majoria dels llibres que va publicar són de poesia, to i que també n'hi d'assaig, novel·la i investigació. Despintura del jo li va valer el Premi Joan Fuster d'assaig el 1999; M'he menjat una cama es va erigir amb el guardó literari de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia el 2003, i ja més recentment, el 2012, amb Dietari del pic de l'estiu va guanyar els Jocs Florals de Barcelona.
Hac-Mor era col·laborador habitual en mitjans de comunicació com El País, El Segre, Diari de Lleida, TV3 i BTV. També escrivia en revistes científiques i culturals, com Papers d'art.
El Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), va expressar ahir el condol per la pèrdua del poeta i artista lleidatà. La directora de la ILC, Laura Borràs, va destacar que l'obra de Carles Hac-Mor «ens fa més rics com a filòlegs, com a lectors, com a catalans, com a poble -i no convé, en els temps que vivim, menystenir aquest fet-, alhora que també ens fa més savis». Per Borràs, l'escriptura d'Hac-Mor és «paradoxal i subversiva».
