Francesc Cassú és, sens dubte, una de les figures musicals gironines actuals d'una gran vàlua. Ja el seu professor el mestre Josep Viader havia comunicat que fou el millor deixeble que tingué. Actual director de La Principal de la Bisbal, professor del Conservatori, fecund compositor de música de cobla, així com arranjador de diversos temes musicals per a cobla i orquestra.
Per aquest motiu, l'Ajuntament de la Ciutat l'encomanà d'escriure una simfonia dedicada a la ciutat i aquest cap de setmana la Jove Orquestra Auditori de Girona farà la seva trobada (de divendres a diu?menge) i el diumenge 7 de febrer a les 8 del vespre tindrà lloc el concert.
El concert estarà dirigit per Jordi Piccorelli i una de les obres que interpretaran i treballaran aquest cap de setmana és la Simfonia Girona, que el mestre Francesc Cassú ha compost especialment per a l'ocasió. La Simfonia Girona està formada per 3 moviments titulats: La Devesa, La Catedral, La Rambla.
INVENTARI DE FONS MUSICAL
L'Aula d'orquestra de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), ha acollit la presentació del projecte de l'Inventari dels Fons Musicals de Catalunya (IFMuC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació d'en Josep Borràs, director general de l'Esmuc, en Josep Maria Gregori, catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB, i responsable d'IFMuC, i la Marta Grassot, responsable del CEDOC (Centre de Documentació de l'Orfeó Català).
Aquest projecte ofereix un catàleg en línia que es pot consultar a la pàgina electrònica http://ifmuc.uab.cat/?ln=ca. Permet recuperar la memòria musical de Catalunya dels segles XVII al XX a través de 10.146 registres de documents. El seu objectiu és posar les bases que permetin convertir el repertori conservat en els fons musicals de Catalunya en una biblioteca digital de lliure accés. D'entre els 13 fons musicals que l'integren actualment, s'hi poden trobar diverses peces dedicades a la cobla.
La cerca es pot realitzar a través de diversos criteris, com ara 'Autor', 'Títol' o 'Paraula clau'. També existeix la possibilitat de cerca avançada a través de criteris diversos per afinar els resultats.
Ara com ara es poden consultar els documents de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, gràcies al Fons de la Catedral de Tarragona; de l'Arxiu Diocesà de Girona, a través del Fons de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries; de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa via el Fons de l'Església Parroquial de Sant Esteve d'Olot i el Fons Teodoro Echegoyen; de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell, amb el Fons Ramon Florensa; del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró; mercès al Fons de la Capella de Música de Santa Maria de Mataró, el Fons Joan Fargas i el Fons Lluís Viada; a través del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí amb el Fons Vicenç Bou, el Fons Josep Pi i el Fons Pere Rigau; també gràcies a l'Arxiu Parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, amb el Fons de l'Església Parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mari finalment, amb l'Arxiu de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa, amb el Fons de la Catedral-Basílica del Sant Esperit.
El projecte IFMuC va endegar-se l'any 2001 al Departament d'Art i Musicologia de la UAB, amb la col·laboració dels estudiants de Grau i Màster. L'arxiu virtual compta amb la col·laboració del Ministerio de Ciencia e Innovación, la Societat Catalana de Musicologia de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Obra Social de la Fundació La Caixa.
Entre el 2001 i el 2015, el projecte ha censat prop de 200 fons de manuscrits amb obres desconegudes de compositors catalans. A hores d'ara, es comença a conèixer un petit tant per cent de la riquesa musical que roman en els fons històrics de les nostres catedrals, basíliques i esglésies parroquials. Dels fons ubicats en arxius públics, eclesiàstics i privats, aquests 13 ja han estat catalogats. Això de permetre divulgar àmpliament aquestes peces i, potser, fins i tot descobrir-ne de noves. Aquesta possibilitat obre noves vies d'interès per al món de la música de cobla.
GUIA DE MITJANS SARDANISTES
S'ha presentat a l'espai Josep Bota de l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona el volum Sardana i comunicació (Guia de mitjans sardanistes), en el marc de Som Cultura Popular: Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona.
Aquest llibret és un recull dels mitjans d'informació dels quals s'ha pogut recopilar informació que tenen avui en dia programes o seccions d'informació sardanista. L'objectiu és donar a conèixer tots els mitjans i augmentar-ne la difusió i abast. A més a més, vol ser el punt de partida perquè des de diverses disciplines acadèmiques es desvetlli l'interès per a un estudi amb més profunditat sobre sardanes i mitjans de comunicació.
Aquesta guia recopila més de 80 mitjans, separats per categories per ordre alfabètic. Així, s'hi troben ràdios, programes radiofònics per internet, revistes, seccions de diari webs i blogs. Entre les dades que s'hi faciliten hi consten els responsables, la 1a edició o emissió, el dial, el dia d'emissió i reemissió en el cas de les ràdios, la periodicitat, les dades de contacte i els perfils de les xarxes socials.
A la presentació hi va participar Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, que va destacar la importància de l'esdeveniment per homenatjar aquells que van iniciar la informació sardanista en una època contrària al català i la cultura catalana, persones com Jordi Puerto, Josep Ventura, Antoni Anguela, Francina Boris , Francesc Soler, Josep Gelis, Sebastià Gràcia...
Per la seva part, Enric Frigola, coordinador de la programació de Ràdio Estel,va dir que en 40 anys de democràcia la sardana ha perdut presència als mitjans i programar sardanes "no es veu progressista". En canvi, a Europa els programes de cultura popular funcionen bé i "són competi?tius".
