Maria-Antònia Oliver rep el 48 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i la seva obra és inseperable del compromís amb el país

11.02.2016 | 07:06
Maria-Antònia Oliver.

L'escriptora i traductora mallorquina Maria-Antònia Oliver ha estat distingida amb el 48 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per "mnium Cultural el 1969 i es concedeix a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seva labor intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de les comunitats de parla catalana.
La guanyadora rebrà 20.000 euros i una escultura, obra d'Ernest Altés. El jurat del premi estava format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Toni Soler, Quim Torra, Carles Solà, Anna Sallés, Lluïsa Julià i Marta Buchaca.
En nom del jurat, Lluïsa Julià va il·lustrar la personalitat d'Oliver amb una frase que en una entrevista el 1992 que deia que «ella era al món per escriure i que entenia el món escrivint».
Nascuda a Manacor el 1947, Oliver va pertànyer a la generació dels 70, va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs i «la seva obra és inseparable del compromís amb el país».
Des de la seva primera novel·la, publicada el 1970, ha escrit novel·la, contes, teatre, narrativa infantil, articles, traduccions i guions per a cinema, televisió i ràdio.
Va ser una de les pioneres a cultivar alguns dels gèneres gairebé absents de la literatura catalana, com la novel·la negra i detectivesca, «propícia per tractar temes candents i socials com els negocis bruts, la corrupció o la violència de gènere», va remarcar Julià; o la ciència-ficció, present a Lovecraft, Lovecraft, o la literatura eròtica.

La inspectora Lònia Guiu
En el gènere negre, Oliver és autora d'«un personatge entranyable i conegut com la inspectora Lònia Guiu, el primer personatge femení que es va convertir en protagonista en la literatura catalana del gènere».
Com a narradora, ha utilitzat una àmplia gamma de recursos, que va iniciar amb Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d'Iràs i no Tornaràs (1976), «amb un substrat important de les rondalles mallorquines».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema