La detecció de les ones gravitacionals és un descobriment «que sortirà en els llibres» com la resposta, cent anys després, a l'últim interrogant de la Teoria de la Relativitat d'Einstein, segons va dir la portaveu del projecte, l'argentina Gabriela González. «Per això és tan emocionant per a tots, ara coneixem l'univers una mica més, sabem que existeixen forats negres que col·lisionen i en formen altres de més grans», va explicar la investigadora després de participar en el gran anunci de la detecció de les ones en el National Press Club de Washington.
«I el més increïble és que produeixen contraccions de l'espai-temps al voltant nostre, a la Terra, aquí on vivim. Aquestes ones han viatjat per milions d'anys des d'on van néixer fins a nosaltres», subratlla. González, com tots els que han treballat en aquest ambiciós projecte, parla de «les noves finestres» al Cosmos que acaben d'obrir-se amb gran entusiasme i orgull.
L'esperat descobriment coincideix amb el centenari aquest any de la publicació de l'article en el qual Einstein predeia l'existència d'ones gravitacionals com a conseqüència de la Teoria de la Relativitat General que havia presentat el novembre de 1915, pocs mesos abans. «Aquest coneixement de la teoria d'Einstein que l'espai-temps és dinàmic és alguna cosa que jo crec que a tothom li generarà curiositat per entendre el que passa al voltant nostre», considera Gabriela González, que és professora de física i astronomia a la Universitat de Louisiana.
L'anunci s'ha fet esperar cinc mesos des que les ones van ser detectades a les 09.51 GMT del passat 14 de setembre pels dos detectors, un localitzat a Livingston (Louisiana) i un altre a Hanford (Washington), a milers de quilòmetres de distància.
El primer que van trobar els científics va ser un codi informàtic que indicava que s'havia detectat una ona gravitacional. «Però a les computadores no se'ls pot creure tot el que diuen», adverteix González. «Havíem de veure que el codi estigués bé, que els resultats tinguessin paràmetres físicament possibles, entendre la font macrofísica que podrien produir aquestes ones, i tot això requereix moltes anàlisis», detalla.
L'equip que ha fet possible aquesta fita científica és molt internacional, integrat per més de 1.000 persones de 20 països diferents que han treballat en la detecció, interpretació de dades i redacció d'aquest estudi.
Els dos detectors són nord-americans i la majoria dels fons per al seu desenvolupament procedeixen de la Fundació Nacional de la Ciència (NSF), amb aportacions estrangeres.
Els científics tenen la certesa que si segueixen prenent dades amb els mateixos instruments detectaran altres ones, encara que potser no tan fortes.
