La tomba del cardenal Joan Margarit, gironí universal, ha estat identificada a Roma per l'estudiós Sergi Rodríguez López-Ros, director de l'Institu Cervantes a la capital italinana, el qual ha assegurat al Diari de Girona que té a les seves mans "tots els indicis" per confirmar amb "gairebé el cent per cent d'encert" que un sepulcre decorat de Santa Maria del Popolo correspon al seu enterrament.

Joan Margarit i Pau (Sant Gregori, 1422 - Roma, 1484) va ser bisbe d'Elna i de Girona, i també des de 1483 cardenal. Va ser un home de confiança dels reis Joan II i Ferran el Catòlic, i se l'ha definit com el gironí internacionalment més influent de tots els temps.

En les intrigues vaticanes de finals del segle XV, Margarit va estar ben posicionat per esdevenir Papa, de manera que es va convertir en el català del Principat que ha estat més proper a la cadira del primer minstre de Crist a la Terra, tron que no va arribar a ocupar, com sí que van fer dos altres homes procedents de la Corona catalanoaragonesa: els valencians Alfons de Borja (Calixt III, 1456-1458) i el seu nebot Roderic de Borja (Alexandre VI, 1492-1503).

Poc abans de morir malalt, Joan Margarit va expressar en testament el seu desig de ser enterrat a la capella de la Catedral de Girona que porta el nom familiar, però el trasllat mai no es va dur a terme.

"L'enterrament a l'església de Santa Maria del Popolo de Roma era transitori, però es va convertir en definitiu", aclareix Sergi Rodríguez, i explica que en aquest lloc hi ha també els enterraments d'altres cardenals de la mateixa època. La informació documental apuntava que l'enterrament de Margarit es va fer en aquesta església, però s'havia perdut la pista del sepulcre.

L'església va ser objecte d'una profunda reforma i ampliació ?l'any 1502. Aquestes obres van moure algunes de les tombes. Rodríguez creu que és el cas de la de Joan Margarit. Per això, quan la seva ?indagació el va situar davant la talla en marbre d'un antic cardenal decorat amb tres grans margarides al pit (veure la foto), Rodríguez va experimentar l'explosió de felicitat del científic que troba la solució.

"Tots els indicis coincideixen que es tracta del monument funerari de Joan Margarit, si bé és cert que caldria continuar la recerca als arxius del Vaticà, i a més a més, obrir el sepulcre per conprovar el seu contingut", apunta Rodríguez.

No obstant això, la seva sospita és que la tomba és buida, perquè va ser moguda durant les obres d'ampliació de l'església, però una recerca amb radar de subsòl podria confirmar que les restes del cardenal gironí es mantenen intactes en un altre angle de l'església, sota terra. Les obres van remoure el monument funerari, però no les despulles. La recerca ho podria aclarir definitivament.

Precisament, la tomba de la figura de les tres margarides és l'única que quedava per assignar, fet que també reforça la tesi de Rodríguez. La tomba es troba rere l'altar de l'església, en un lloc poc visible, i és visitable sempre que es demani prèviament al rector.

Sergi Rodríguez, d'origen ?barceloní, té una residència familiar a Llançà i en els seus desplaçaments cap a l'Empordà li agrada passar pel Castell d'Empordà, que també era residència dels ?Margarit i conserva un escut amb les tres margarides de l'heràldica familiar.

Per la seva part, el conegut com a Castell de Sant Gregori, l'antic Casal dels Margarit, va ser adquirit fa anys per la família de l'exfutbolista del Barça i del Girona Albert Jorquera, que el van destinar a espai de celebracions i banquets.

Filòsof i periodista, Rodríguez es es descriu com un "fascinat" per l'obra de Margarit, que va marcar el pas de l'estètica medieval a la renaixentista, i va escriure diverses obres en llatí com els Paralipomena Hispaniae i la Corona Regum, un tractat de pedagogia dedicat a Ferran el Catòlic.