Restauren un mosaic del segle III d'una vil·la romana de l'antiga Gerunda

Descobert l'any 1876, la part que es conserva d'aquest antic paviment està formada per quatre quadrants: tres amb decoració de sanefes i un quart -la part central- on hi apareixen les figures de Paris i Afrodita (el príncep troià i la deessa grega de l'amor).

La restauració que ha permès retornar a les tessel·les el seu aspecte original ha durat onze mesos i s'ha fet al centre que la Generalitat té a Valldoreix. Ara, aquest mosaic, un dels tres que es conserven de l'antiga vil·la, es tornarà a exposar al Museu d'Arqueologia de Girona, situat al monestir de Sant Pere de Galligants.

El mosaic que ara retorna a Girona s'ha restaurat, precisament, coincidint amb el 140è aniversari de la seva descoberta. Formava part dels paviments d'una luxosa vil·la romana que es va construir durant el segle III al pla de Gerunda. L'any 1876 es van localitzar les restes d'aquesta vil·la a la masia de Can Pau Birol, situada a la zona que avui dia ocupa el col·legi Bell-lloc del Pla.

Allà, els arqueòlegs van descobrir-hi tres dels mosaics que ornaven els terres de la luxosa casa romana: el del circ, on hi apareixen escenes de curses (i que s'exposa al Museu d'Història de Girona), l'emblema de Bel·lerofont amb la Quimera (que s'exposa al MAC-Barcelona) i el de Paris i Afrodita (que es podia veure al MAC-Girona).

Tots aquest mosaics es caracteritzen per ser policroms i de tessel·les lleugerament petites i es van restaurar fa anys.

El de Paris i Afrodita, que fa més de 40 anys que s'exposava, té unes mides màximes de 3,15 x 2,40 metres i consta d'una sanefa geomètrica de cercles i franges de peces de colors diversos, i junt a l'emblema o quadre central figuratiu, dóna forma a l'angle superior esquerre. Es creu que la parella de figures representades a l'emblema podria tractar-se de Paris i Afrodita, o bé de Teseu i Ariadna, segons quina en sigui la interpretació.

En el moment del seu descobriment el seu estat de conservació era dolent: tot i que no hi havia despreniment de tessel·les, ja que estava compactat pel suport de ciment i la malla de ferro del revers, l'anvers estava molt enfosquit i brut, de manera que gairebé no es podia apreciar la rica gamma de colors del mosaic.

Intervenció de conservació i restauració

La restauració del mosaic s'ha fet en dues parts: a la primera, es va eliminar el suport de morter i la malla. Es va engassar prèviament el mosaic per subjectar i mantenir les tessel·les al seu lloc, i amb eines tallants, elèctriques i manuals, i per capes, es va arribar fins a la base de les tessel·les. Aquesta operació es va fer en els quatre quadrants.

A la segona part, un cop alliberat el mosaic del suport, aquest es va preparar per posar-hi dues capes diferents de morter de calç i enmig una malla de fibra de vidre. Un cop fet això, el pes va minvar ostensiblement, i el mosaic es va fer més manipulable.

El nou morter es va deixar assecar el temps necessari per al seu enduriment, i el procediment va continuar amb la neteja de les tessel·les per medis químics, així com de forma mecànica i manual.

Finalment, per al muntatge, es van col·locar els quadrants a sobre d'un plafó rígid de fibra de vidre, resina epoxídica i alumini intern, per donar-li rigidesa. Es van rejuntar les tessel·les i es va fer un acabat estètic final amb morter de calç i àrids, per tapar el suport restant, donar rectitud a la forma i facilitar la seva exposició al museu.

Ara, el mosaic de Paris i Afrodita es tornarà a exposar de forma permanent al MAC-Girona. Durant un temps, però, es podrà veure al costat dels altres dos que van quedar al descobert amb la troballa de les restes de l'antiga vil·la romana, i és que el monestir de Sant Pere de Galligants acollirà una exposició commemorativa de la descoberta, que es farà del 8 d'abril a l'11 de setembre. La mostra recrearà la vil·la romana a escala real i exposarà el conjunt dels tres mosaics conservats.