El papa Francesc, en el seu missatge de Quaresma ?d'en?guany, remarca que és un miracle que la misericòrdia de Déu viscuda ens impulsi a estimar, mitjançant les obres que l'Església ha titulat «de misericòrdia». Ens recorden que la fe es tradueix en accions concretes i quotidianes per ajudar les persones en el cos i en l'esperit. Així es desperta la nostra consciència, sovint adormida davant del drama dels qui es troben sense sostre. Pensem que la carn de Crist o el mateix Crist es fa visible martiritzat, nafrat, foraster, sense sostre, com diu el Papa.

Jesús també s'identifica amb el foraster. Recordem l'escena evangèlica del judici final de Sant Mateu: «Era foraster i em vau acollir».

En els darrers anys s'ha multiplicat el nombre de persones que, en emigrar dels seus països per moltes causes, i la majoria cercant la possibilitat d'una vida digna, han vingut a viure a les nostres ciutats i als nostres pobles.

Fonamentalment, l'obra de misericòrdia actualitzada ens proposa que de forasters els convertim en «propers», «en proïsme», a semblança d'aquell bon samarità de la paràbola. Jesús converteix en proper algú desconegut, deixat a la cuneta, necessitat.

Cal remarcar que, a més de fer-ho amb ajudes puntuals, cal ajudar els immigrants a cercar un treball permament que els permeti guanyar-se el pa, regularitzar la seva situació legal, afrontar les dificultats reals perquè puguin trobar allotjament o habitatge, a més de l'atenció sanitària, l'educació i, si s'escau, les ajudes per esdevenir ciutadans del país...

Tanmateix i, sobretot en ciutats i viles grans, ens trobem amb persones anomenades «sense sostre». Són les que s'han quedat sense habitatge a causa dels impagaments de les hipoteques; són les que viuen rellogades en espais reduïts, les que potser durant temps s'han vist en la necessitat de compartir els llits en diverses hores («llits calents»), les que no poden pagar els lloguers perquè no tenen ingressos suficients [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).