Els propietaris i constructors de la Girona Vella ja no amaguen les troballes arqueològiques; al contrari, les mostren orgullosos perquè saben que dóna prestigi a la seva finca i n'incrementa el valor.
L'aparició de restes d'interès arqueològic en un edifici en rehabilitació era considerada fins fa poc un entrebanc que podia desencadenar una aturada indefinida de les obres i un encariment del procés de reforma de l'edifici. Però les coses han canviat. Avui molta gent aprecia viure en un piset amb uns quants pams de muralla medieval, millor encara si és romana. Les restes històriques donen valor a un edifici.
Albert Caupena, de la constructora Caupena i Fills, va donar avís a l'Ajuntament tan bon punt va trobar uns blocs de pedra sospitosament enormes i ben tallats, durant la reforma de l'edifici del carrer de la Força, 1, amb façana també al carrer de les Ballesteries. L'Ajuntament va activar de seguida el protocol i els arqueòlegs van poder documentar un tram de la muralla romana del segle I i també un fragment d'una torre del segle III que els romans van construir per reforçar la seva muralla.
Aquesta muralla és avui visitable a la rebotiga d'una sabateria del carrer de les Ballesteries, a tocar dels quatre cantons. La sabateria ja funciona en la part del carrer Ballesteries de la casa encara en obres, aprofitant el local acabat de rehabilitar.
Els treballs avancen més lents als pisos superiors, on van aparèixer unes curioses finestrelles verticals molt estretes i que es feien encara més estretes cap a l'exterior, seguint una forma de falca.
En aquest cas, el constructor va seguir el mateix procediment i va avisar amb caràcter d'urgència l'Ajuntament, que hi va enviar l'arqueòleg.I resulta que es tracta de cinc espitlleres de la muralla del segle XIV feta construir pel rei Pere III El Cerimoniós, que va fer una obra magnànima de reforç i ampliació de les defenses de Girona.
«Des de fa molts anys estudiem la història de l'urbanisme de Girona», explica l'arqueòleg Jordi Sagrera, que treballa al laboratori d'arqueologia de la UdG. «Sabíem que a la segona meitat del segle XIV es va construir una muralla perpendicular que tancava el carrer de les Ballesteries. La reforma d'aquest edifici ens ha permès trobar les restes físiques d'aquella muralla que coneixíem només a través de les fonts documentals», ha comentat Sagrera sobre aquest edifici del c/ de la Força que toca amb la placeta del Correu Vell.
Aquesta paret i les seves cinc espitlleres és un tros petit i molt apedaçat, però «té importància històrica perquè prova definitivament l'existència d'aquesta muralla que havia quedat engolida per les successives construccions, i ara quedarà vista a l'interior d'un pis», explica l'arqueòleg, que també va ser el responsable de la identificació de les restes de la muralla romana del segle I, que és la muralla fundacional, i la torre del segle III visitables a la sabateria.
El constructor mostra un document històric, una llicència d'obres de l'any 1861 corresponent a la gran reforma d'aquest edifici anterior a l'actual.
