El conseller de Cultura, Santi Vila, va assenyalar ahir que el pressupost dedicat a Cultura, fins ara «insuficient», hauria d'ascendir a 298 milions d'euros, és a dir hauria de tendir a l'1% del pressupost de la Generalitat per a aquest any.
En la seva primera compareixença al Parlament, Vila va anunciar que l'objectiu a mitjà termini, entorn del 2025, és que el pressupost de Cultura suposi un 2% del pressupost global de la Generalitat.
«La cultura no ha estat ben finançada a Catalunya i l'última vegada que va tenir unes dades presentables, que va superar aquell 1%, va ser en temps del president Pasqual Maragall», va recordar Vila abans d'advertir que, si no es modifica aquesta tendència, «hi ha risc que l'ecosistema cultural col·lapsi».
Per Vila, «la cultura és una de les potes de l'estat del benestar social», és un factor d'«equilibri territorial».
La realitat amb la qual parteix el Departament de Cultura és la d'uns «pressupostos prorrogats», amb els 241 milions del 2015, que representa el 0,74% del pressupost català, xifra a la qual es va arribar, com va evocar Vila, des dels 345 milions del 2010, «un ajust contundent i rotund».
Després de fer un dibuix de la cultura catalana entesa com a cultura «diversa» i «mestissa», que inclou tant la literatura catalana com la castellana que es fa a Catalunya i que també ha de defensar «la flor més delicada, que és la literatura aranesa», va reclamar de recuperar l'Acord Nacional de Cultura, que va impulsar el seu predecessor, Ferran Mascarell, per «situar la cultura al marge dels debats conjunturals».
Vila va demanar als parlamentaris més recursos, perquè «un país normal hauria de tenir una companyia nacional de dansa, però abans de demanar això cal tenir en compte que 20 de les 97 places de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) estan vacants».
Quant a l'organigrama del seu departament, va confirmar una certa continuïtat respecte a l'equip de Mascarell, ja que els seus directors generals són els mateixos, a excepció del responsable d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Maria Boya, que va substituir el gironí Joan Pluma.
Nou biblioteques noves
Boya, que comptarà amb un pressupost de 58 milions, serà el responsable d'avançar en el desplegament de la xarxa de biblioteques durant el 2016, amb nou biblioteques noves; d'iniciar la primera fase del projecte d'ampliació de la Biblioteca de Catalunya, i d'augmentar en un 20% la dotació de compres pares les biblioteques.
Per Vila, la Biblioteca Provincial de Barcelona, llargament ajornada des de 1992 i l'última que queda per construir a l'Estat espanyol, «ha de ser un objectiu per a aquesta legislatura».
En l'apartat d'arxius i gestió documental, Santi Vila va anunciar «la finalització de la xarxa d'arxius comarcals».
Al marge de crear un portal d'arxius, el Departament de Cultura «culminarà en aquesta legislatura la restitució dels denominats 'papers de Salamanca', i per a això ja hem mantingut contacte amb el Ministeri de Cultura».
Quant als museus, el conseller i exalcalde de Figueres va avançar que es revisarà i aprovarà un nou pla de museus de Catalunya, destinat a «consolidar el sistema de museus i continuar la xarxa territorial de museus, en col·laboració amb les diputacions de Barcelona i Tarragona».
Museu d'Art de Girona
Entre els projectes culturals que prepara per als dos pròxims anys va destacar la reforma museogràfica del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que no s'ha revisat des dels anys 60; la implementació d'un projecte de condicionament i reforma del Museu d'Art de Girona, en col·laboració amb l'Arquebisbat; o el desplegament de la col·lecció nacional d'art, una petició que els artistes i el sector han demanat que es doti prou i que comptarà amb mig milió d'euros.
També va esmentar que en aquest període caldrà iniciar un pla d'actuacions en matèria de monuments; caldrà crear una comissió mixta Generalitat-Església catòlica; i caldrà desplegar el Pla Nacional de Fotografia i la primera fase de concreció del Museu de l'Arquitectura, en aquest últim cas de la mà de l'Ajuntament de Barcelona.
En la seva primera intervenció, abans de les preguntes dels grups, Vila va elogiar les paraules del president d'Aragó, qui «va dir a Barcelona sentir-se orgullós de comptar amb 100.000 parlants del català a la seva comunitat, una actitud que queda lluny dels disbarats de no fa tants anys».
