El 12 de novembre de 1918, quan va arribar la notícia de la fi de la Primera Guerra Mundial, els obrers de la fàbrica Grober, la més important de la ciutat de Girona, es van manifestar pels carrers més cèntrics. Van acabar el seu recorregut concentrats davant el consolat de França. L'endemà, la manifestació va ser encara més nombrosa.

Aquests esclats d'eufòria davant el triomf aliat i la derrota de l'Imperi alemany a la Primera ?Guerra Mundial també es van observar a la resta de poblacions de la demarcació de Girona.

Aquestes manifestacions d'alegria en una ciutat allunyada dels fronts de batalla, que havia viscut els quatre anys de conflicte en la neutralitat decretada pel govern espanyol, són reveladors del gran impacte cultural i polític que la Primera Guerra Mundial va tenir a les comarques gironines, com reivindica l'historiador Maximiliano Fuentes (UdG) al llibre La gran guerra a les comarques gironines, presentat ahir a la tarda a la biblioteca Carles Rahola de Girona.

Fuentes sosté que la bibliografia acadèmica sobre l'impacte cultural a Girona de la també anomenada Gran Guerra «no va més enllà d'un article dedicat als voluntaris gironins a l'exèrcit francès i alguna referència puntual».

Així, el doctor en Història de la UdG intenta amb aquest llibre omplir un buit, i reconstruir com els diferents sectors socials, partits polítics i mitjans de comunicació van respondre i es van posicionar davant l'esclat bèl·lic propiciat per l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

L'impacte del conflicte sobre la Girona de l'època es fa evident quan es descobreix que fins i tot les Fires de Sant Narcís van estar a punt de ser suspeses aquell any. Malgrat la neutralitat decretada pel govern d'Eduardo Dato, president espanyol, l'exitació del moment era tal que alguns intel·lectuals es van allistar voluntàriament per lluitar al front.

El sector aliadòfil va estar representat a Girona per diverses publicacions, la més destacada de les quals va ser El Autonomista, diari fundat i dirigit per Dàrius Rahola, germà de Carles Rahola, afusellat anys més tard (el 1939) després d'un judici militar franquista.

Segons Maximiliano Fuentes, l'«enemistat amb els periòdics germanòfils va ser manifesta i radical», i per això El Autonomista no va cessar d'atacar el diari carlista El Norte, per les simpaties d'aquest amb l'Imperi alemany.

«Al llarg dels quatre anys de guerra, bona part de l'arc aliadòfil espanyol va ser acollit a les pàgines d'El Autonomista, des de Ramón Pérez de Ayala i Benito Pérez Galdós fins a Andrés González Blanco o Ramon del Valle Inclán», escriu Fuentes.

Fuentes també revisa al llibre les conseqüències d'un conflicte que va tenir massacres com la de la tristament famosa batalla de Verdun, que entre el febrer i el juny de 1916 va costar la vida a 315.000 francesos i 281.000 alemanys.

A Catalunya, els sectors aliadòfils, que havien esdevingut clarament dominants al final de la guerra, van expressar pels carrers la seva eufòria pel triomf aliat considerant que afavoria Catalunya per avançar cap a un nou escenari de plena autonomia.

La conflictivitat social va assolir a Girona el seu punt més elevat el 1919, quan l'increment de preus va arribar a resultar angoixant per als treballadors. El 7 de febrer hi va haver una gran manifestació contra la carestia de la vida, que va ser dissolta per la Guàrdia Civil al carrer Ciutadans.

Fuentes conclou que durant la Guerra Civil del 1936-39 van tornar a aparèixer les disputes que havien marcat els quatre anys llargs de laPrimera Guerra Mundial a Europa i a les comarques gironines.