El papa Francesc compleix el seu tercer any de pontificat, el primer període en la història de l'església catòlica amb dos papes vius: Benet XVI, emèrit després de la seva renúncia, i Jorge Bergoglio, en plens poders. El 266è successor de Sant Pere, primer papa llatinoamericà i el primer jesuïta "amb cor franciscà", va afrontar des del primer moment el seu pontificat donant mostres de proximitat i senzillesa però amb grans reptes.

Poc després de ser elegit va nomenar un grup de vuit purpurats per estudiar la reforma de la cúria i poc després va crear una comissió pontifícia per reformar l'estructura econòmica de la Santa Seu. Al capdavant d'un programa de reformes destinat a simplificar i dotar de transparència les institucions vaticanes, va crear també una comissió per reformar l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), l'anomenat banc del Vaticà, embolicat des de fa anys en escàndols financers.

Al febrer de 2014 va constituir, a més, la Secretaria d'Economia, una mena de "ministeri" encarregat de gestionar totes les activitats econòmiques i administratives de la Santa Seu. Però les seves intencions de canvi, vistes en ocasions amb recel per la Cúria, no només s'han traslladat a l'organització i estructura de l'Església. Francesc, que just després d'haver estat escollit Papa va manifestar que primer és l'Evangeli i després la doctrina, ha convocat dos sínodes de bisbes sobre la família, un d'extraordinari (2014) i un altre d'ordinari (2015), i dos consistoris. En el segon (2015) va nomenar cardenal l'arquebisbe de Valladolid Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal Espanyola.

Lluita contra la pederàstia

A més, per continuar amb la política de "tolerància zero" iniciada per Benet XVI contra els abusos sexuals a menors, va instituir una comissió específica per prevenir aquests casos que han minat la imatge de l'església catòlica i mitjançant un motu proprio va aprovar la reforma del codi penal de la Santa Seu, que contempla i reforça les sancions contra la pederàstia.

Ja en el seu primer any de pontificat va publicar la seva primera encíclica Lumen fidei, que va ser escrita majoritàriament pel seu antecessor, Benet XVI, i que ell va completar. Després, ja escrita per ell completament, va signar Laudato Si, primer text pontifici sobre ecologia, on va plasmar la seva preocupació pel medi ambient.

Però a la seva activitat reformista dins de la Santa Seu s'ha unit la seva dimensió de mediador en l'escena internacional. Decisives han estat les seves intervencions en el restabliment de relacions diplomàtiques entre Estats Units i Cuba, a finals de 2014, així com en l'acord de justícia entre el Govern colombià i les FARC, conflictes amb més de mig segle d'enemistats, tensions i enfrontaments. A més, en un gest històric, el Papa Francesc va ser el 2014 l'amfitrió al Vaticà en una inèdita pregària per la pau a l'Orient Mitjà al costat del president israelià, Shimon Peres, i el palestí, Mahmud Abbàs.

El Papa, a més, ha fet gestos en els seus viatges internacionals com quan va excomunicar mafiosos en una visita a Calàbria o va criticar durament la corrupció en una visita a Mèxic.