Un estudi elaborat per les universitats Pompeu Fabra de Barcelona, de Castelló de la Plana i de València ha demostrat que el bilingüisme modifica les profunditats del cervell al llarg de la vida. Fins ara, la investigació s'havia centrat en els efectes del bilingüisme en l'estructura de l'escorça cerebral, en part perquè es comprèn millor la seva rellevància en el llenguatge i també per les limitacions tècniques que, fins ara, impedien estudiar altres regions cerebrals més profundes. No obstant això, segons la UPF, a l'última dècada s'ha vist que precisament aquestes estructures profundes del cervell (que formen l'anomenada "matèria grisa subcortical") són més importants del que es creia a l'hora d'aprendre, produir i percebre un llenguatge.
Miguel Burgaleta i Núria Sebastián són els coautors d'un treball que ha tingut com a objectiu demostrar aquesta possibilitat i han publicat els seus resultats en la revista NeuroImage. L'estudi l'han fet investigadors del Centre de Cognició i Cervell (CBC) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF juntament amb investigadors de les universitats Jaume I de Castelló i de València, així com amb el Centre de Neuroimatge de la Welcome Trust Centre de Londres (Regne Unit).
Els autors del treball van partir de la base que el cervell és un òrgan plàstic que adapta la seva funció i estructura segons l'experiència. Burgaleta va explicar ahir que "fem servir la tècnica de ressonància magnètica per obtenir imatges estructurals del cervell de persones bilingües (català i espanyol) i monolingües (espanyol) i posteriorment investiguem les seves diferències".
