comença la Setmana Santa, que acabarà el proper diumenge amb la festa gran de la Resurrecció de Jesús, la Pasqua. Aquesta setmana, principalment el Dijous, el Divendres i el Dissabte Sant, contemplem, vivim, commemorem i proclamem la mort i la sepultura del Senyor.
La millor manera de viure aquests dies és la participació en les celebracions, en les quals actualitzem -no només recordem- i participem d'aquells esdesveniments. Enguany la invitació a participar és més urgent si volem viure el veritable sentit del jubileu de la misericòrdia.
En aquesta carta us ofereixo alguns fragments de la pregària que jo faig davant de Jesús crucificat, personalment i comunitàriament, quan acabem la processó del Sant Enterrament a la façana de la Catedral.
«Jesús, Senyor Crucificat,
Cadascun de nosaltres porta també la seva pròpia creu: la de la solitud, la de la seva malaltia o la de persones properes i estimades;?la de la manca de treball o de futur; la de no sentir-se valorats i estimats;?la creu que aquests darrers temps porten els familiars de les seves víctimes dels assassinats per provocar terror, perquè són cristians o professen altres creences, perquè han viscut la mort de persones molt estimades. Vós ja ho sabeu. En el silenci, ens atrevim a contemplar-vos clavat a la creu per amor.
Visquem el que visquem, sigui quina sigui la nostra vida, en contemplar-vos clavat a la creu veiem com mostreu el vostre amor per nosaltres. Per això sempre podem sentir-nos estimats. Som ben conscients, ?Senyor, que molts de nosaltres ja creiem en Vós, que volem ser els vostres deixebles, que us reconeixem com a Salvador i desitgem la salvació que ens proposeu, però sovint ho vivim amb fredor. Ho desitgem, però no hi pensem i ho oblidem.
També aquesta nit ens parleu des de la creu, ens mireu a tots i a cadascun i ens dieu:
-Mira bé com t'estimo. Deixa'm estimar-te. He viscut i he mort per tu.
-Estimo en tu, fins i tot, la teva feblesa;?estimo els teus oblits, estimo la teva fe [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana)
