E dia 21 de febrer de 1991, davant notari, se signava la Carta de Fundació de Les Vetes. L'article primer manifesta que es constitueix una fundació «civil, privada, benèfica o sense esperit de lucre, per tal de donar assistència a les persones desvalgudes, especialment si es troben en la tercera edat, en totes les necessitats físiques i espirituals de la vida humana, tant en la salut com en la malaltia».

Avui, dissabte 19 de març, Les Vetes celebren aquest vint-i-cinquè aniversari del seu naixement jurídic. Darrere aquest primer article fundacional, és normal preguntar-se: què hi havia darrera seu? I no solament què hi havia, sinó què hi ha. Perquè Les Vetes no només han nascut. Les Vetes neixen cada dia. Fa vint-i-cinc anys que neixen. És obra dels que no hi són i dels que hi són.

Les Vetes és com un infant que requereix resposta a cada revol de la seva existència. Les Vetes tenen una passió: les persones desvalgudes. La passió de Les Vetes és la vida, és la persona humana desvalguda que necessita assistència. El tresor de Les Vetes és la dignitat de la persona. És mimar-la, curar-la, fer-li sentir la tendresa, que arriba fins a la família. És ensenyar a tenir consciència de la missió «específica i original» (Joan Pau ll) que els ancians tenen en l'Església i en el món. Les Vetes és amor a través de la professionalitat.

Les Vetes és una institució secular. No pertany, jurídicament, a l'Església, però n'ha nascut. El seu esperit és l'amor a la persona com l'ensenya l'Evangeli. A la nova capella, tan impactant per la seva llum, damunt de la porta de vidre de l'entrada, hi ha un text en llatí que diu: Ut vitam habeatis. És un text de Sant Joan: «Perquè tingueu vida». Les Vetes només s'entenen des de la fe en la plenitud de Vida. Les Vetes som tots: usuaris, treballadors i treballadores, equip tècnic, Direcció, Patronat i President, Parròquies, Poble. És un clam des de la fe i des de l'amor al servei de una solidaritat universal . I s'hi respira llibertat. Com podríem fer per fer arribar tot això a més «desvalguts»? Això... de cara al cinquantanari, evidentment. Sabeu qui és el Patró de Les Vetes? El Gran Sant Josep: amb Ell, no us estranyi res, ben res.