o sé si són els anys, però el temps cada vegada passa més de pressa. Els fulls del calendari baixen a una velocitat imparable. Passa el Nadal i en un tancar i obrir d'ulls arriba el Diumenge de Rams, i amb ell la Setmana Santa. Tot i ser una festa on el protagonista és el dolor i el patiment, excepte l'alegria del Diumenge de Rams, reconec que m'agrada. M'encanta el Rèquiem de Mozart i tota la música sacra, m'encanta veure les processons d'arreu. No me'n cansaria. M'agraden les pel·lícules que ens feien abans, m'agrada la Passió, tot i que l'única que he vist és la que havien fet a Girona quan era petita. En definitiva m'agrada el que significa la Setmana Santa en si i sobretot qui la pot viure frec a frec.

Penso que aquests dies es respira diferent, l'olor de bunyols sortint d'alguna finestra del nostre estimat Barri Vell, on potser encara alguna àvia ensenya als seus néts aquesta bonica tradició. Abans Girona tenia grans pastisseries situades al carrer. Quan passaves per davant d'alguna l'olor es feia sentir. Et deia «entra i compra'n». Ara només podem recordar les pastisseries Puig, Faure, Pratdesava, Negre o Piera, Campistol, Verdaguer, Roca, la Vienesa, Castelló, Busquets, Can Lleona o Daunis. Les palmes i palmons. Aquella olor de palma tendra jo que tenia l'escala plena dels palmons del Seminari de Can Paretes , poder acostar-te una palma i sentir-ne l'olor era tot un goig. El llor i l'olivera de beneir i d'arreglar els passos, alguns anys molt florits i d'altres menys. Omplia floristeries com la de la Carme Baró, però sempre et recordava Diumenge de Rams i la benedicció.

Fa un any celebràvem els 75 anys dels nostres Manaies amb un seguici d'actes i esdeveniments. Per problemes personals no vaig poder assistir a cap d'ells però penso que quan les coses les sentim, les podem viure amb intensitat encara que sigui plasmant-les en un paper i fent-les arribar per deixar testimoni escrit del que tant estimem. D'aquest aniversari ens ha quedat el monument fet pel gran amic Domènec Fita, el Sant Pau d'en Josep Maria Trull, el Pendó Nou que a partir d'ara es lluirà cada any.

Passada aquesta minicrònica del 75è aniversari, voldria retre un merescut record. Tot i que ja ho vaig fer en el seu dia, penso que és de justícia recordar el traspàs de dos bons amics: en Max Varés, manaia de banda i cap de la banda dels Mamelucs de la Cavalcada de Reis, que ens deixà després de dies de patiment i angoixa per no haver pogut superar un trasplantament fet amb molta estima. Sempre que veiem la banda dels manaies veurem el gran Max, perquè era molt més que un manaia. Era un amic. El dia de la cavalcada de Reis ens deixava, en no superar la malaltia de moda, en Quim Amich. Ell pertanyia a la secció de vestes i era arrenglanador. El dia que vaig ser pendonista em va portar el pendó i es va presentar dient: «Sóc Amich, de nom i de fets». La seva imatge ja és història el dia de l'entrega del pendó de l'any passat. Descansin en Pau.

Girona ja ha viscut l'esplendor del Diumenge de Rams, amb la benedicció de palmes, palmons llor i olivera. Recordaré aquest dia de la meva infantesa, quan mai vaig faltar a aquest acte. Si els meus pares no m'hi podien acompanyar, sempre hi va haver unes mans que agafaren la meva i la d'en Raimon perquè poguéssim viure i sentir aquesta tradicional celebració.

Dilluns i dimarts els manaies assagen a la nit i, si bufa el vent i algun agosarat treu el cap per la finestra, podrà escoltar la dolça melodia dels manaies que ens té el cor robat. Dimecres és el gran dia. Els manaies sortiran per anar lliurar al pendó a la persona escollida. Enguany ha recaigut l'honor al confrare i amic Benet Rovira Blanch. Des d'aquí li faig arribar la meva felicitació i el desig que d'aquí a molts anys, tants com 28, ho recordi amb la mateixa intensitat amb què la recordo jo. Felicitats, senyor Benet. I també vull felicitar la jove Joana Mares ,de quart curs de primària de la Escola Annexa Joan Puigbert, que va guanyar el concurs de cartells.

Divendres Sant és un dia de glòria per a la nostra Catedral. Poder contemplar com s'arreglen els passos al peu de l'escalinata plena de turistes amunt i a vall, molts d'ells no saben ben bé del que es tracta i pregunten, els que durant anys hem viscut l'ambient, abans de més recolliment, la ciutat estava en silenci i no hi havia músiques. Es palpava el dolor. Ara és diferent, però l'ambient encara conserva quelcom especial i ja no dic els que poden veure la sortida de la processó. Això no té nom. I no podem oblidar la tornada. Quan sentim cantar el Crec en un?Déu. Per a això ja no tinc ni paraules.

Voldria donar l'enhorabona a l'amiga i confrare Maria Rosa Domingo Mateu, que va ser escollida presidenta de la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona. Aquesta serà la seva primera Setmana Santa. A l'Isaac d'Aiguaviva (Pere Romagós), un gran amic. Felicitar-lo pel bonic cartell de la Setmana Santa gironina. I al senyor Joan Ferrer i Costa que ha estat escollit pregoner de 2016. Felicitats a tots.

A casa m'acompanyaran les vestes amb els arrenglanadors. La mainada petita, el pendó, els manaies, la llança, un cap de romà que em va regalar l'Isaac d'Aiguaviva i l'olor de bunyols. Tot el que era present a la Granja Mora i ara resta al meu costat en el silenci de la meva Setmana Santa.

Us deixo un altre fragment del poema «Setmana Santa»:

«Divendres Sant dia de dolor

ha mort nostre Senyor,

els gironins es preparen

per anar a la processó,

la del Sant Enterrament,

penitents de tots colors,

la melodia dels manaies

es pot escoltar de fons...»

Bona Pasqua a tothom.