Dijous Sant

24.03.2016 | 07:19
Taula central del retaule de l´església de la Nativitat.

Avui, 24 de març, és Dijous Sant, una data que ens recorda i en què commemorem l'últim sopar de Jesús amb els seus deixebles abans de la seva Passió i la seva Mort

En l'Eucaristia del Dijous Sant celebrem quatre realitats: la institució de l'Eucaristia, el presbiterat, el rentament dels peus, signe de servei i d'amor de Jesús per tots nosaltres, i finalment, el manament nou de l'amor.
Tant l'Evangeli de Mateu, com el de Marc i el de Lluc, ens narren la institució de l'Eucaristia, durant el sopar pasqual: «Mentre menjaven, Jesús prengué pa i, després de dir la benedicció, el partí, el donà als deixebles i digué: "Preneu, mengeu: això és el meu cos". Aleshores prengué la copa i, després de dir l'acció de gràcies, els la passà dient: "Beveu-ne tots, que això és la meva sang de l'aliança». (Mt 26:26-28).
És en l'Eucaristia que Jesús se'ns dóna com a aliment que enforteix la nostra fe i la nostra caritat. I és l'Eucaristia la que ens enforteix en el nostre camí com a deixebles de Jesús.
El segon fet que celebrem avui és la institució del presbiterat, quan en l'últim sopar, Jesús encarregà als seus deixebles que commemoréssim i continuéssim la seva missió enmig del món. Per això en instituir l'Eucaristia, el Senyor digué als seus amics: «Feu això per recordar-me». El sacerdoci ministerial esdevé així signe de la presència de Jesús enmig de l'Església. I així ho expressava el papa Francesc l'any 2014 a la missa Crismal, parlant del ministeri presbiteral: «En la nostra alegria sacerdotal hi ha tres trets significatius: és una alegria que ens ungeix (no que ens unta i ens torna untosos, sumptuosos i presumptuosos), és una alegria incorruptible i és una alegria missionera que irradia i atrau a tots, començant per l'inrevés: pels que estan més lluny».
El tercer dels fets és el rentament dels peus, per recordar que també Jesús els va rentar als seus amics en aquesta nit santa, com a expressió d'amor i de servei, perquè «ell que va estimar els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava». Per això «s'alçà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura» (Jo 13:1-5). I de la mateixa manera que en instituir l'Eucaristia Jesús digué: «Feu això per recordar-me», ara, en el rentament dels peus, Jesús també va exhortar els seus amics a rentar-se els peus mútuament, és a dir, a servir-nos els uns als altres: «Si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres» (Jo 13:15). Per això, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, «Jesús, a més de donar un ensenyament de com els seus deixebles s'han de fer servidors els uns dels altres fins en les coses més humils, donava al rentament dels peus una dimensió més profunda: el Senyor es convertia en servidor dels deixebles. El rentament dels peus que va fer Jesús, expressa allò d'essencial del que va ser la seva vida i del que serà la seva passió fins a la creu: un servei per amor».
La lectura de l'Evangeli del rentament dels peus ens convida al quart dels elements d'aquest Dijous Sant: l'amor fratern, l'amor dels uns altres, l'amor que és el signe dels deixebles de Jesús. Per això en aquest Dijous Sant, com diu Carme Gomà en el seu llibre, «Pregàries seguint l'any litúrgic», cal «viure amb intensitat» per «desfer-nos de les càrregues inútils i de les pors que ens paralitzen». D'aquesta manera esdevindrem «persones lliurades als altres».
La celebració litúrgica del Dijous Sant acaba amb la processó de l'Eucarista fins al monument, perquè en aquesta nit santa fem una estona d'adoració, mentre vetllem amb el Senyor. I és amb el cant del Pange lingua, que acompanyem en processó el Santíssim Sagrament, al monument: «Canta llengua, el sant misteri/ del gloriosíssim Cos/ i de la sang preciosa/ que el Senyor de les nacions,/ fruit d'entranya generosa,/ ha vessat per salvar el món/. El Verb-carn amb la paraula/ muda en carn el que era pa;/ sang de Crist el vi es torna./ Si els sentits no entenen res,/ n'hi ha prou amb la fe sola/ perquè el cor n'estigui cert./ De genolls, adorem-lo,/ aquest sagrament tan gran,/ i el que en fou imatge antiga/ deixi lloc al ritu nou;/ que la nostra fe supleixi/ el defecte dels sentits».
Com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, som estimats per Jesús «amb aquella caritat sense límits», i per això «rebem el seu do individualment».
Que aquest Dijous Sant, dia de l'amor fratern, ens ajudi a viure la nostra fe amb entusiasme, amb generositat i amb alegria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema