L'historiador Carlos Collado Seidel desentranya en el seu llibre El telegrama que salvó a Franco les intrigues i conspiracions que van afavorir la supervivència del règim de Franco després del desembarcament aliat al nord d'Àfrica a final de 1942.
En una entrevista, Carlos Collado Seidel, professor d'història contemporània a la universitat alemanya de Marburg, va dir que en la historiografia sobre el període "faltava una visió de conjunt, i sobre tot el plantejament de les raons que expliquen el sorprenent supervivència d'un règim que era considerat feixista i factura de Hitler i Mussolini".
La documentació inèdita consultada per Collado constata que Churchill va ser el principal culpable que la República no rebés l'ajuda de les democràcies occidentals i que la seva "opció preferida era la restauració de la monarquia en la persona de Don Joan", no obstant això, els monàrquics espanyols se'ls veia igual de fragmentats que els republicans i "incapaços d'arribar a una postura unànime per reemplaçar Franco". Davant aquesta situació, continua l'autor, l'executiu londinenc "tampoc es va plantejar l'opció de prendre partit obertament per la causa monàrquica".
El profund conservadorisme i anticomunisme de Churchill no expliquen per si sols, segons el seu parer, que apostés per mantenir Franco, ja que "Churchill es movia pels interessos de l'Imperi britànic i el pas per l'estret de Gibraltar seguia tenint una rellevància vital per al seu proveïment i les seves comunicacions marítimes". Pensa Collado que "Churchill seguia actuant segons els paràmetres de la diplomàcia britànica vuitcentista i el seu ministre d'Exteriors ?discrepava d'aquest plantejament".
