Paul Ludwig Landsberg: vida, pensament i tragèdia

Un dels professors de Ferrater Mora seria ben conegut si la seva vida no hagués estat estroncada per la barbàrie nazi

29.03.2016 | 07:19
El conferenciant Oriol Ponsatí-Murlà.

El doctor en Filosofia per la UdG Oriol Ponsatí-Murlà va pronunciar la conferència P. L. Landsberg: del suïcidi a la vida. Era la tercera conferència del cicle Pirineus, frontera i refugi, organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG). L'objecte de la conferència fou donar a conèixer la figura i l'obra de Paul Ludwig Landsberg (1901-1944), un pensador que, tal com va dir Ponsatí-Murlà, seria ben conegut si la seva vida no hagués quedat estroncada per la barbàrie nazi.
Landsberg nasqué a Alemanya en el si d'una família d'origen jueu, però fou batejat com a cristià protestant. Al llarg de la seva vida, tanmateix, en especial els últims anys, s'apropà molt íntimament al catolicisme.

Va estudiar filosofia a la Universitat de Friburg (on assistí a les lliçons de Husserl i Heidegger) i a la Universitat de Colònia (on esdevingué deixeble de Max Scheler). Va ser un intel·lectual brillant que, des de ben jove, es mogué àgilment per la història del pensament: des de Plató (s. V-IV aC)  tot passant per Agustí d'Hipona (s. IV-V dC) i l'època medieval fins a Pascal, Friedrich Nietzsche i Max Scheler. Aquest moure's per camps diversos del pensament respon a un anhel continuat de buscar el vincle entre vida i pensament.

El destí de Landsberg va quedar trasbalsat el 28 de febrer de 1933, quan Hitler va emetre el decret del President del Reich per la Protecció del poble i de l'Estat, com a resposta a l'incendi del Reichstag perpetrat el dia anterior. El decret suposava la suspensió "fins a nou avís" dels drets individuals i socials que garantien la fins aleshores vigent constitució de Weimar, l'apropiació de les competències dels Länder i la capacitat de castigar els opositors del règim, com els comunistes. L'1 de març, Paul decideix marxar d'Alemanya, i poc després els seus llibres eren cremats. Passà per Suïssa, on es casà amb Madeleine, i per París.

L'any 1934, Landsberg va rebre una invitació de Joaquim Xirau, que coneixia la filosofia de Scheler, per fer classes al Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Hi realitzà cursos sobre Nietzsche, Scheler i sobre les Confessions d'Agustí d'Hipona, que deixà una forta impressió en els seus alumnes, entre els quals trobem Josep Ferrater Mora. Durant els pròxims dos anys passarà llargues temporades a Barcelona i a Tossa de Mar, per on passaran també personatges com Henri Matisse o Georges Bataille. Al juliol del 1936 és a Santander quan esclata la Guerra Civil Española, la qual cosa el fa tornar a París tot creuant els Pirineus. Allà coneix Emmanuel Mounier, director de la revista de pensament personalista cristià Esprit, on es van editar alguns textos del mateix Landsberg, i també entra en contacte amb Paul Ricoeur, filòsof i antropòleg que col·laborà en la mateixa revista.

Viu amb relativa calma fins a ?l'any 1940, quan el Tercer Reich es fa amb el control de França. Els jueus no francesos són enviats a camps de concentració. Paul és enviat a un camp de la Bretanya francesa, i la seva dona, Madeleine, va ser deportada al camp de concentració de Gurs. Gràcies a un gendarme de la guàrdia francesa, que va facilitar una nova identitat a Landsberg, la de Paul Richert, metge alsacià, va aconseguir fugir del camp on era pres, i travessà tota França amb una bicicleta a la recerca de la seva dona. Aleshores va poder saber que es trobava en el camp de Gurs. Quan hi arribà va poder comprovar que Madeleine, a causa de la constant humiliació patida, havia caigut en una profunda crisi psicològica i havia estat ingressada en un psiquiàtric. El cònsol americà de París va preparar tot allò necessari perquè Landsberg fugís als Estats Units, on tenia una plaça de docent universitari, però Paul no va voler marxar sense la seva dona. Es quedà en el municipi de Pau com a Paul Richert, metge alsacià. L'estiu del 1942 va tenir una revelació,  la revelació cristiana de la creu i signà el seu últim escrit, El problema moral del suïcidi. Persones com la seva mare o Walter Benjamin, a qui conegué a París, s'havien suïcidat prenent la pastilla de cianur que sempre duien a sobre.

Landsberg es planteja la possibilitat de fer aquest últim acte, però arriba a la conclusió que, com a cristià, no pot. No pas perquè la doctrina de l'Església castigui el suïcidi, sinó perquè el cristianisme es basa en el gran absurd del Déu que es deixa crucificar per l'home. El cristià ha d'acceptar i viure segons l'experiència de la creu, l'autenticitat passa per acceptar aquest absurd. Així doncs, va desprendre's de la pastilla de cianur que l'acompanyava des que havia marxat d'Alemanya el 1933, i va decidir acceptar el patiment. Al febrer de 1943 algú denuncià Landsberg no pas com a jueu, sinó com a Paul Richert, metge alsacià, per la seva conducta anti-nazi. Paul va ser deportat al camp d'Oranienburg-Sachsenhausen, on moriria un any després. Ponsatí-Murlà va pronunciar la conferència el 10 de març.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema