El seu avi va gaudir sent sabater. El seu pare estava orgullós de la seva feina de paleta i ell fa la vida que li agrada fer. Rafael Santandreu, psicòleg cognitiu de prestigi, acaba de publicar el llibre titulat Ser feliç a Alaska, on presenta un mètode perquè el lector pugui reprogramar la seva ment. Segons comenta el mateix autor, només llegint el llibre una persona no es converteix de la nit al dia en algú sa i fort en el terreny emocional, però tampoc s'aconsegueix "anant al psicòleg", el que cal fer és practicar molt, fer una bona autoteràpia i de forma intensa. L'autor calcula que és a partir dels tres mesos de llegir el llibre quan ja es pot notar un canvi.

Amb més d'un milió d'exemplars venuts de les seves anteriors obres com L'art de no amargar-se la vida i Les ulleres de la felicitat, també hi ha qui el critica ferotgement per defensar que "no cal preocupar-se mai". Amb aquest llibre torna als prestatges amb un volum publicat per Grijalbo i Rosa dels Vents en què indica que les neurosis que amarguen la vida a molts són el resultat "d'una mentalització errònia".

Segons el seu parer, "el 99 per cent de les emocions de les nostres vides quotidianes ens les inventem" i afegeix que "el creixement personal hi és per modular aquestes emocions i no han de ser aquestes les que et modulin a tu". L'autor considera que la "via règia" per arribar a la felicitat, que "és allò essencial" en la vida, és la renúncia: "Per ser feliç, cal renunciar cada dia a moltes coses, adonant-se com és de fàcil fer-ho, perquè hi ha coses que no es necessiten". A la vegada, Santandreu subratlla que "tot està en etern canvi i quan es tanca una porta se n'obren cinc més".

"El que és permanent és la mort i això és el que no agrada", comenta, però el problema és que la societat està molt boja ja que el que es diu que és l'eternitat és el bo". L'autor del llibre tampoc no oculta que "la societat no té solució, encara que ens puguem salvar individualment, no ho podem fer com a col·lectiu". Segons comenta el psicòleg, la tendència de l'home és malpensar que quan més es té, millor s'està, fet que ho considera una fallada del cervell humà, el qual no està gaire desenvolupat, no pensa en l'àmbit ecològic o multifuncional, és simple i té la tendència a voler a sobreexplotar-ho tot.

Problemes de comprensió

Rafael Santandreu, que ofereix conferències a tot el món, amb fidels seguidors a Espanya, Itàlia i països com Mèxic, l'Argentina, Colòmbia i l'Uruguai, argüeix que "no comprenem res, no sabem per què som aquí, però el que sí que sabem és que seguim unes lleis naturals que són increïblement gegantines i boniques". "Siguem harmònics amb elles", proposa.

En aquest punt, confessa que el seu oncle acaba de morir, després d'una vida plena, seguint una llei natural. Encara que no ho comprengui, és per bé, la mort és tan bonica com un naixement, és part d'un procés vital fantàstic, cal deixar de veure la mort com una cosa negativa". Rafael Santandreu sosté que hi ha gent que té dualitats molt complicades per la irracionalitat que la mort és negativa i que es viu eternament, però això és un pensament que dura un momentet. "Jo la dinyaré d'aquí a res", explica. Amant del senderisme i defensor des de fa anys de les relacions obertes entre les parelles, Rafael Santandreu remarca la importància "d'apreciar les petites coses de la vida".

Els que més d'acord estan amb les seves creences són gent que viu a la muntanya, les quals veuen "com ens anem carregant de responsabilitats, quan l'important i el bo són petits detalls com ara dormir la migdiada". Finalment explica que no obstant això, no volen que triomfin aquestes teories i prefereixen les d'algú com el publicista Risto Mejide, que en la seva última columna al diari El Periódico de Catalunya advoca perquè s'ataqui Estat Islàmic a escala militar, després dels atemptats que han tingut lloc a Bèlgica.

"Però a aquesta gent [terroristes] el que cal donar-los és afecte i amor, cosa de la qual no es vol sentir a parlar". "La neurosi col·lectiva és imparable si els que parlen en nom de la multitud són els més neuròtics", proclama.