Insten a posar fi al bilingüisme i restituir al català l'estatus de «llengua territorial»

Uns 200 intel·lectuals firmen el manifest del Grup Koiné que alerta de la situació «extremament crítica» del català

04.04.2016 | 07:05
Un acte del voluntariat per la llengua en l´àmbit judicial a Girona.

Modest Prats, Albert Rossich i August Rafanell van avisar l'any 1990 que la llengua catalana tenia 50 anys de vida si es mantenien les polítiques del bilingüisme, al llibre El futur de la llengua catalana.

Demà dijous, 26 anys després de la publicació del llibre de Prats, Rossich i Rafanell, el Grup Koiné, format per lingüistes, docents, escriptors i juristes, presentarà el manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya indepedent, document que descriu la situació de la llengua catalana com a «extremadament crítica» i denuncia «la ideologia política de l'anomenat 'bilingüisme'» perquè «no és res més que una forma d'encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a l'altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana».

Segons aquest manifest, «el mecanisme per aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població».

El manifest, que es presentarà a les 19:30 hores al Paraninf de la Universitat de Barcelona, està firmat per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Joan Pere Le Bihan, Lluís de Uzaguirre, Enric Larreula, Blanca Serra i, entre altres, Pau Vidal, i demana que en el marc del procés constituent que impulsa el Govern català es restitueixi al català «l'estatus de llengua territorial de Catalunya» i es reverteixi «la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català (o de l'occità) a l'ús del castellà». És a dir, que es posi fi al bilingüisme oficial.

El manifest, que neix en un moment que segons les últimes enquestes oficials el 80% de la població catalana sap parlar el català però només un 36% l'usa habitualment, ha rebut la signatura de suport d'unes 200 personalitats del món de la cultura, entre els quals hi ha premis d'Honor de les Lletres Catalanes com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, a més d'acadèmica de l'Institut d'Estudis Catalans com Salvador Cardús, Josep Gifreu i Ricard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro, i docents universitaris.

Llengua i independència
El Grup Koiné, nascut com una sectorial de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), i després independitzat, constata en el seu manifest una realitat força negativa per a la salut de la llengua catalana, i presentarà el manifest precisament quan els partits independentistes majoritaris (ERC i CDC) s'han pronunciat pel manteniment de l'oficialitat del castellà en la futura i hipotètica Catalunya independent, una tàctica que segons algunes veus persegueix l'ampliació de la base social de l'independentisme.

El manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent és molt clar en aquest sentit i demana que tothom entengui que «un dels grans problemes d'estat de la nova república, potser el més important, serà el problema lingüístic, perquè afecta la base mateixa de la cohesió social».

És per això que demana «la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya» i «la recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua».

El manifest parteix de la base que el català és la llengua «endògena del territori de Catalunya», des d'on «es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears».

Així mateix, es constata que «la llengua catalana no està, tanmateix, en la situació normal d'una llengua territorial en el propi territori; perquè, a causa de l'annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d'ençà del 1714, el castellà, com a llengua de dominació, li disputa coercitivament aquest estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant repressivament de desplaçar-la dels àmbits d'ús lingüístic general. Igualment s'esdevé al País Valencià des del 1707, a Mallorca i Eivissa des del 1715 i a Menorca des del 1802. De la mateixa manera, s'ha anat imposant el francès als comtats del nord (ara coneguts com a Catalunya del Nord), a partir de l'annexió d'aquesta part del Principat el 1659 al Regne de França».

El procés de «bilinguació forçosa» el va completar el general Franco, però el «règim constitucional del 1978 ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya».

El manifest també constata que el «procés de substitució s'ha anat accelerant, de manera que la situació actual de la llengua catalana en la majoria d'àmbits d'ús general és extremament crítica, fins al punt que el català no és a hores d'ara, a Catalunya, la llengua no marcada, aquella que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut».

«En paral·lel a l'arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema