El Parlament balear ha aprovat una iniciativa dels partits d'esquerra per la qual el català torna a ser un requisit per treballar en l'administració autonòmica, derogant així la condició de «mèrit» que va establir l'anterior Govern del PP de José Ramón Bauzá en la passada legislatura.
La proposició de llei ha estat presentada pel PSIB-PSOE, Podem, els econacionalistas de MÉS i Gent per Formentera i també ha comptat amb els vots favorables dels regionalistes del PI, mentre que el PP i Ciutadans (C's) s'hi han oposat.
En l'exposició de motius d'aquesta iniciativa se subratlla la importància de «recuperar el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, dotant-la d'una oficialitat real» al costat del castellà.
Amb aquesta proposició de llei es modifica la Llei de la Funció Pública de les Illes Balears, després dels canvis introduïts per l'executiu de Bauzá perquè el català fos un mèrit i no un requisit indispensable per poder exercir un treball en l'administració.
Els partits que donen suport a la gestió del Govern presidit per Francina Armengol (PSIB-PSOE) han subratllat que el PP «va trencar» en la passada legislatura el consens lingüístic existent a Balears des de 1986, quan tots els partits van aprovar la Llei de Normalització Lingüística impulsada per l'executiu balear de Gabriel Cañellas (PP).
L'objectiu d'aquesta llei, han argumentat, era precisament la introducció progressiva del català com a llengua d'ús quotidià en àmbits oficials i administratius, educatius, socials i audiovisuals, entre uns altres.
La diputada autonòmica del PP Neus Riera ha defensat la «igualtat d'oportunitats» de tots els ciutadans a l'hora d'accedir al treball en l'administració pública i que el català ha de ser exigit com a requisit en casos determinats. «No és un tema d'estimar una llengua, sinó d'igualtat de tots els ciutadans», tal com recull la Constitució Espanyola, ha mantingut.
La diputada de MÉS Bel Busquets ha recordat que aquest canvi respon al compromís polític assumit pels partits d'esquerra a l'inici de legislatura. D'aquesta manera, ha continuat, «es posa fi a l'infern de la política lingüística» de l'expresident Bauzá, que el seu objectiu era «eliminar el català de la vida pública».
En un comunicat, el president de l'Obra Cultura Balear (OCB), Jaume Mateu, ha declarat que és «necessari» que el Govern balear «doni passos ferms i decidits per millorar la situació del català al nostre país».
