Un equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) ha estudiat l'adaptació i la tolerància tèrmica de 85 espècies d'escarabats endèmics del Pirineu i han conclòs que les espècies més vulnerables són les que viuen a les àrees més càlides, prop de la costa del Garraf. El treball, publicat a Scientific Reports, mostra que els models actuals d'adaptació de les espècies no són adequats per a aquelles amb poca mobilitat. Davant els diferents escenaris de canvi climàtic, i de cara a la conservació d'espècies, els científics intenten descobrir i predir com s'adaptaran els animals als canvis del seu entorn, especialment a l'augment de temperatura. Segons va explicar ahir l'investigador David Sánchez-Fernández, gairebé tots els estudis realitzats fins a la data es basen en els anomenats models de «nínxol ecològic», en els quals s'assumeix que els animals ocupen un espai amb unes certes característiques i que, davant possibles canvis, els animals es desplaçaran per buscar un nínxol ecològic similar. Però aquest model sobreestima la capacitat que tenen per moure's lliurement, i infravalora la possibilitat que puguin adaptar-se als canvis del seu entorn i restar-hi, cosa és especialment rellevant si es tracta d'espècies amb poca mobilitat.
