El món de l'arquitectura ha trontollat davant la inesperada mort als 65 anys de l'angloiraquí Zaha Hadid, una dona que va transformar la disciplina amb el seu mestratge en el disseny d'estructures elegants i curvilínies.

Hadid, nascuda a Bagdad en 1950, va conquistar el cim de la seva professió el 2004, en convertir-se en la primera dona que va rebre el Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura, i va consagrar la seva fama mundial amb el refinat Centre Aquàtic que va aixecar pels Jocs Olímpics de Londres 2012.

Era una de les dones més respectades en els cercles de l'arquitectura internacional des que el 1979 va establir el seu propi despatx a Londres i va començar a participar en concursos a tot el món.

El projecte per a un club privat a Honk Kong que mai va arribar a construir-se va suposar el 1983 el primer punt d'inflexió de la seva carrera, que va desenganxar poc després d'acabar els seus estudis en la londinenca Architectural Association (AA), on va ser alumna, entre altres, de l'holandès Reem Koolhaas.

Hadid va enlluernar el jurat d'Hong Kong amb un disseny que semblava desafiar la gravetat i utilitzava les roques extretes dels fonaments per crear pujols artificials i alterar la topografia natural de la zona.

Aquell edifici va assentar les bases del seu futur treball, sempre un pas més enllà de l'arquitectura tradicional i centrat en la seva característica noció de l'espai, expressada a través de formes corbes i estructures estratificades.

En la dècada dels 80, l'arquitecta va signar més d'una desena de projectes ideats per a ciutats com Londres, Berlín, Tòquio, Los Angeles o Abu Dhabi.

Molts d'aquests esbossos i plànols mai van arribar a cobrar forma física, però aquests projectes van servir perquè l'angloiraquí forgés el seu estil i es fes un nom en els concursos més prestigiosos, encara que en aquella època va haver-hi una certa polèmica al món de l'arquitectura per l'èxit d'una arquitecta que amb prou feines aixecava edificis.

En els 90, la situació va donar un gir per a l'arquitecta, que va poder erigir els seus primers dissenys rellevants, com l'estació de bombers Vitra en Weil am Rhein (Alemanya), i l'Opera House de Cardiff, a Gal·les.

Amb aquestes credencials, Hadid va rebre l'encàrrec l'any 2000 d'aixecar el pavelló temporal de la Serpentine Gallery de Londres, una estructura sinuosa en la qual l'angloiraquí mostrava ja la perícia tècnica que li permetria signar alguns dels espectaculars edificis que estaven per arribar.

Quan als 54 anys va obtenir el Pritzker, que mai fins llavors havia reconegut el treball d'una dona, Hadid el va rebre com un impuls per poder aixecar edificis encara més ambiciosos.

L'Òpera de Guangzhou, a Xina, el museu Riverside, a Glasgow (Regne Unit) i el pavelló aquàtic de Londres 2012 són alguns dels edificis que va aixecar en l'última dècada, probablement la més creativa per Hadid.

Del seu treball a Espanya destaca el pavelló Puente de l'Expo Zaragoza 2008 o el Master Pla de Zorrotzaurre per remodelar aquesta zona de Bilbao, mentre que a Llatinoamèrica va deixar poca petjada, amb alguns treballs encara en desenvolupament, com el Centre Esfera de la ciutat mexicana de Monterrey o l'edifici residencial Casa Atlàntica, a la platja de Copacabana de Rio de Janeiro.

En els últims anys havia recollit alguns dels guardons més prestigiosos del món de l'art. Va ser distingida com a Comandant de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França i condecorada en el Regne Unit com a Dama Comandant de l'Imperi britànic.

El febrer passat, en recollir la medalla d'or del Real Institut d'Arquitectura Britànic (RIBA), Hadid va aprofitar l'ocasió per defensar el paper de la dona en l'arquitectura.

«Actualment podem veure dones que s'han establert com a arquitectes, però això no vol dir que sigui fàcil. En ocasions és un repte immens. Hi ha hagut un gran canvi els últims anys i continuarem progressant», va assenyalar.

La seva mort ha provocat nombroses reaccions, com la de l'arquitecte britànic Richard Rodgers, que l'ha qualificat com una «enorme arquitecta i una magnífica dona», i la de l'alcalde de Londres, Boris Johnson, que va recalcar que el seu llegat perviu als «meravellosos edificis» que va aixecar a la capital britànica i la resta del món.