Va transitar pel «costat fosc» i «va morir» milers de vegades, però Manolo Tena, qui ahir al matí va sucumbir als 64 anys al càncer del qual es tractava des de feia uns dies, estava convençut que també a això sobreviuria i feia plans per al seu enèsim renaixement.

Tena, nascut en Benquerencia de la Serena (Badajoz), va morir a primera hora del matí a l'hospital Gregorio Marañón, on havia ingressat feia uns dies i on li van diagnosticar que un càncer de fetge ja havia fet metàstasi.

El seu germà Rafa va explicar que l'autor de Sangre española, que deixa una filla de 10 anys, Manuela, havia estat diagnosticat de «fetge gras» i que es tractava amb remeis naturals perquè «no volia ni sentir parlar» d'hospitals o metges, tot i que quan els dolors el van obligar a claudicar «va ingressar immediatament».

Això va passar fa tres setmanes, però es va obstinar a complir el seu compromís d'actuar a Santa Cruz de Tenerife, el passat 18 de març, i el dia 19, en el que ja és el seu últim concert, a Las Palmas de Gran Canària. «Va haver de cantar assegut perquè ja li faltaven les forces. Va tornar a Madrid i gairebé des de l'avió va anar a l'hospital.

El seu germà està «molt enfadat» amb el que era el productor de l'artista quan va treure el 1992 Sangre española, un disc que va vendre «centenars de milers d'exemplars» però ell «mai va veure ni una pesseta».

«El meu germà va signar la cessió dels seus drets a aquest ?senyor en plena síndrome d'abstinència de l'heroïna. Estic decidit a entaular una batalla legal contra ell perquè es va aprofitar de la seva debilitat i ha deixat la seva nena, de la qual sóc marmessor, a la ruïna».

El cantant, amo d'una veu ronca molt semblant a la de Joe Cocker, estava «il·lusionat com una criatura de 15 anys», segons el seu amic, el compositor i productor "scar Claros.

La trista i celebrada generació del rock espanyol dels 80 té ja un nou nom per plorar, Tena, al costat de col·legues com Antonio Vega, Antonio Flores, Enrique Urquijo o Juan de la Rosa.

Tena acabava de publicar el que s'ha convertit en el seu epitafi musical, Casualidades (2015), un crit de vida del membre del grup Cucharada de la fi dels 80 i del grup Alarma!!! entre els 1983 i 1986.