Els nens fan servir la melodia de la parla i la forma del gest per comprendre les intencions comunicatives dels altres, segons un estudi dirigit per Pilar Prieto amb la participació de Nuria Esteve Gisbert, totes dues del Grup d'Estudis de Prosòdia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L'estudi, publicat a la revista Infancy, ha dissenyat dos experiments en què hi han participat 48 nens de 12 mesos d'edat.

Les investigadores del Grup d'Estudis de Prosòdia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL) de la UPF, en col·laboració amb Ulf Liszkowski, investigador de la Universitat d'Hamburg (Alemanya), han estudiat quan i com els nens aprenen a interpretar les intencions dels altres. Més concretament, els autors del treball han plantejat si als 12 mesos d'edat els nens saben interpretar quina intenció s'amaga darrere dels actes comunicatius dels altres a partir de la informació gestual i de la melodia de la parla (la prosòdia).

Segons Pilar Prieto, coordinadora del treball, «a la comunicació humana, per entendre'ns els uns amb els altres, no només és important què diem sinó com ho diem. Imaginem que estem asseguts en una taula menjant i la persona del nostre costat assenyala una barra de pa i diu: el pa?». I com continua dient Prieto, «segurament el nostre veí de taula en realitat ens està dient si li podem passar la barra de pa. Com ho hem interpretat? Els adults fem servir totes les estratègies al nostre abast per fer-ho: interpretem les pistes del context en el qual ens trobem, entenem les paraules que diu el parlant i la manera com les combina, i sabem associar la melodia i els gestos que acompanyen la frase amb una intenció determinada».

Fins ara els investigadors sabien que entre els 12 i 18 mesos els nens aprenen a entendre què volen dir els altres perquè paren atenció al context en què es realitza l'acte comunicatiu, però encara no se sabia si també són sensibles a la melodia de la parla i els gestos dels altres per identificar les intencions comunicatives. Per respondre a aquestes preguntes, les autores del treball van dissenyar tres jocs diferents.

Cada joc estava ideat per fer que l'adult es comuniqués amb el nen per un motiu diferent: en el primer, els pares havien de demanar un objecte als seus fills; en el segon, havien de convèncer els petits que un objecte era bonic i interessant; en el tercer, els pares havien de fer saber als seus fills que l'objecte tenia un tret distintiu amagat. Amb aquests tres jocs es van fer dos experiments: en el primer experiment van participar-hi 18 nens de 12 mesos d'edat, i els pares podien fer servir les paraules que volguessin per transmetre les seves intencions comunicatives. Per exemple, estava permès dir «dóna'm això», o «mira que bonic que és».

En canvi, en el segon experiment en què hi van participar 30 nens de 12 mesos, les paraules que es podien fer servir eren molt més restringides i no donaven pistes sobre la intenció comunicativa. Això es va fer per saber si realment els nens de 12 mesos són sensibles al significat de la prosòdia i la gestualitat que acompanya la parla.

Els resultats van demostrar que els adults feien servir la melodia de la parla i la gestualitat per transmetre cada intenció comunicativa, i que amb només 12 mesos els nens ja sabien utilitzar exclusivament aquestes pistes per entendre què volia dir l'adult.